La competitivitat també és rebaixar la factura de la llum

ÀLEX FONT MANTÉ
ÀLEX FONT MANTÉ

Excepte el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, tothom sap que els salaris estan baixant, de mitjana, a tot Espanya. Tothom sap, també, que en formar part de l'euro no es pot fer servir el clàssic recurs de devaluar la pesseta. L'únic que queda és la devaluació interna. És a dir: reduir sous i preus. Però les estadístiques demostren que, mentre que els sous s'ajusten, no passa el mateix amb els preus (o almenys no al mateix ritme, tret d'excepcions com els habitatges; però aquesta és una altra història).

Per a més inri, la inflació catalana ha estat històricament -i segueix estant-ho- per sobre de la mitjana espanyola, i ja no diguem de l'europea. I això perjudica la competitivitat de les empreses amb seu a Catalunya respecte als seus rivals.

En els últims sis anys, el preu de l'energia ha pujat un 56%, com van denunciar fa poques setmanes diverses organitzacions de consumidors, i ja és la més cara de la Unió Europea (només superada per la Champions League: Irlanda i Xipre). Aquests ascensos afecten tant la butxaca dels ciutadans com els comptes de resultats de les empreses, que són grans consumidores d'electricitat i, per tant, dediquen molts recursos a aquesta partida. A més, el sector que consumeix més energia és la indústria, un sector que en teoria estem intentant recuperar després de l'espectacular retrocés que va experimentar durant la dècada d'esplendor immobiliària.

De cop i volta ens hem adonat que la indústria és un sector clau i amb valor afegit, però alhora la penalitzem amb uns preus de la llum exorbitants. Segons el sector, això fa que moltes empreses prefereixin anar a països més competitius. Mentrestant, aquí anem batent rècords històrics en nombre de turistes.