LA SORTIDA DE LA CRISI
Misc 13/10/2013

Un 25% d'atur fins al 2018

Les previsions de l'FMI afirmen que la taxa de desocupats seguirà gairebé intacta d'aquí cinc anys

i
àlex Font Manté
3 min

BarcelonaL'optimisme s'ha apoderat del discurs oficial ara que sembla que Espanya ha deixat enrere la recessió més llarga des de la Transició. Però la crisi està lluny de quedar enrere si tenim en compte les dades d'atur. La realitat és que una de cada quatre persones en edat de treballar no té feina. I així seguirà sent almenys fins al 2018, segons les estimacions que el Fons Monetari Internacional ha publicat aquesta setmana.

Les previsions de creixement de l'economia també són magres, però el govern central fa mesos que defensa que el paradigma ha canviat. Tradicionalment, Espanya ha necessitat que el PIB augmenti més d'un 2% perquè es creïn llocs de treball, però ara el govern assegura que, després de l'última reforma laboral, només amb un 1% de creixement ja n'hi hauria prou per registrar increments d'ocupació. "L'economia d'ara es basa sobretot en els serveis, que permeten crear ocupació amb un creixement inferior al que necessita la indústria", manté Josep Oliver, catedràtic de la UAB. "D'ocupació en crearàs, però un altre tema és que això sigui perceptible", remata. Segons l'economista José Carlos Díez, "amb un PIB de l'1% només es crearan feines de mala qualitat".

Canvi de discurs

Aquesta setmana, però, Luis de Guindos ha fet un canvi important en el discurs del govern. En un acte a Washington amb la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde, el ministre espanyol d'Economia va admetre que només amb taxes de creixement del 2% o del 3% es podrà generar un "impacte real" en l'atur. És a dir, l'executiu torna a admetre que no n'hi haurà prou amb un augment de l'1% i, de fet, les seves pròpies estimacions així ho assenyalen. El govern espanyol calcula que hi haurà una taxa d'atur del 24,8% el 2016, que és l'any més llunyà fins on arriben els seus pronòstics. L'FMI ha anat més enllà i ha publicat previsions fins al 2018, quan calcula que hi haurà una taxa del 24,9%. (De Catalunya no se'n publiquen previsions, però la taxa catalana acostuma a estar entre dos i tres punts percentuals per sota de l'espanyola.)

Josep Oliver calcula que, amb un creixement de l'1%, l'economia espanyola generaria al voltant de mig milió de llocs de treball cada any. I, per absorbir els quatre milions d'aturats que ha creat la crisi, "caldrien vuit anys per recuperar el nivell que hi havia abans", afirma. En tot cas, el govern preveu que el 2014 ni tan sols s'arribi a créixer un 1%. La seva estimació és d'un 0,7%, una xifra que coincideix amb la de la majoria d'analistes, però no amb la de l'FMI, que preveu un ínfim 0,2%.

Oliver, però, no confia en les previsions de l'FMI perquè creu que no tenen en compte el gran canvi demogràfic que viurà Espanya. En els pròxims anys, i especialment a partir del 2020, milers de persones desapareixeran del mercat de treball perquè els arribarà l'hora de jubilar-se: és la generació del baby boom . La població activa, per tant, baixarà i "encara que no es creï ocupació la taxa d'atur baixarà", assegura. Sigui com sigui, aleshores el problema serà un altre: l'envelliment de la població.

José Carlos Díez creu que ja és inevitable comparar l'economia d'Espanya amb la del Japó, que fa dues dècades que està estancada. Però Espanya pateix dos problemes addicionals: un atur disparat (el Japó mai ha patit aquest mal: ara mateix té un atur del 4,1%) i la dependència del finançament exterior (el deute nipó, en canvi, és en mans dels seus ciutadans). Segons Díez, per tant, la situació d'Espanya és encara més insostenible que la del Japó.

De què va servir la reforma?

En vista d'aquestes previsions, la pregunta òbvia és: de què va servir la reforma laboral? "És evident que no va tenir cap intenció d'incentivar l'ocupació", assegura Oliver. En la seva opinió, la polèmica reforma ha servit "per pressionar a la baixa els salaris", vinculant-los a l'evolució de la productivitat i dels resultats empresarials, cosa que va "impedir" que l'atur seguís creixent. Per la seva banda, els defensors del contracte únic creuen que la reforma va ser una oportunitat perduda per revolucionar el sistema de contractació i liquidar la temporalitat. Actualment el 94% de tots els contractes que es firmen a Espanya -i el 92% a Catalunya- ja són temporals.

Per José Carlos Díez, la solució a l'atur no recau en les reformes. "El problema és que el crèdit no tira", proclama. El finançament bancari va caure al juliol un 10%, el descens més pronunciat de tota l'eurozona. "Cap país ha sortit d'una crisi com aquesta amb una caiguda del crèdit", sentencia Díez.

stats