El coronavirus forada els comptes públics: la recaptació s'esfondra un 30% i el dèficit es duplica

La recaptació d’impostos s’ensorra un 30% entre abril i maig i el dèficit es duplica respecte a l’any passat

El temor a una caiguda històrica de la recaptació d’impostos que dispari el dèficit públic és cada cop menys presagi i més realitat. Els ingressos de l’Agència Tributària durant els mesos d’abril i maig (els dos primers sencers amb la població confinada) van ensorrar-se un 30%, segons les dades publicades ahir pel ministeri d’Hisenda. Una davallada per a la qual no hi ha comparació possible si mirem els registres oficials des dels anys de la bombolla immobiliària. Això, sumat a l’augment de la despesa per sostenir l’economia, ha provocat que el dèficit públic s’hagi disparat al maig fins a duplicar el que existia l’any passat en aquestes mateixes dates.

El virus fa volar pels aires la dictadura europea del dèficit

Quan va esclatar l’última crisi, a mitjans de setembre del 2008, no es va registrar una caiguda tan accentuada en la recaptació d’impostos com amb l’arribada del coronavirus. A l’octubre i novembre posteriors a la fallida de Lehman Brothers, els ingressos fiscals d’Espanya van caure un 21%, a diferència del 30% d’ara. Això sí, el gran problema d’aquella crisi no va ser només la magnitud de la caiguda sinó la seva durada. Els ingressos d’Hisenda van seguir caient tant aquell any com el següent. En aquesta ocasió, l’esperança de l’administració és que, tot i que l’impacte del covid-19 en l’economia és gegantí, la recuperació també pugui ser més ràpida.

Veient la magnitud de la crisi, totes les organitzacions d’empresaris i autònoms van demanar reiteradament l’ajornament o la suspensió del pagament d’impostos perquè la falta de diners no ofegués les empreses degut al tancament obligatori. Després de molta pressió, el govern va permetre l’ajornament fins al maig de l’IVA que s’havia de pagar a l’abril, però no va voler fer més gestos perquè es temia que la crisi podria provocar un forat històric als comptes públics.

Passats els mesos, ara tenim una foto més completa de la situació. Entre abril i maig, la recaptació de l’IRPF, que és l’impost més important per volum d’ingressos, va baixar un 14%. El segon impost més important, l’IVA, va caure un 29%. I el tercer, el de societats, va baixar un 67%.

El govern també ha estat moderat a l’hora de gastar per salvar l’economia, a diferència dels altres països europeus, molt notablement d’Alemanya. “Espanya ha donat pocs estímuls en comparació amb els altres perquè sempre que hi ha una crisi patim més que els altres”, expliquen fonts del ministeri d’Hisenda per justificar la moderació.

L’augment del dèficit
El descens de la recaptació i l’augment de la despesa va provocar una pujada espectacular del dèficit públic. Segons va informar també Hisenda, el dèficit de l’Estat (sense incloure-hi la Seguretat Social) es va disparar fins al 2,88% del PIB al tancament de maig, el doble que un any enrere. Això vol dir que l’Estat tenia un forat als comptes públics de 32.000 milions, i sis cops més que a finals de març, tot just dos mesos enrere.

Estat i Generalitat van empitjorar el dèficit el 2019 tot i la bonança

La xifra no inclou el dèficit que puguin tenir la resta d’administracions, com les comunitats autònomes o la Seguretat Social, ja que les seves van amb un decalatge d’un mes. A l’abril, però, les autonomies tenien un superàvit del 0,02% a causa dels fons addicionals que els ha fet arribar el govern, segons va explicar el ministeri d’Hisenda.

LES CLAUS

Com de greu és la caiguda de la recaptació d’impostos?

Molt greu. La prova és que en la crisi anterior no es va registrar una caiguda tan aguda dels ingressos, i això és una bomba per a un país com Espanya, que ja venia d’una situació fiscal precària, amb una recaptació tributària que està a la cua d’Europa i amb el segon dèficit més gran de tota l’eurozona. De totes formes, l’esperança és que aquesta crisi no s’assembli a l’anterior en un punt clau:la seva durada.

Quina diferència hi ha entre aquesta crisi i l’anterior pel que fa a la durada?

No ho sabem. Els governs (tant l’espanyol com el català) confien que la recuperació serà més ràpida i que, si hi hagués la sort que no es produeix un rebrot que obligui a tancar l’economia una altra vegada, l’estabilització sigui més ràpida que la crisi que va començar el 2008. En aquell cas, la destrucció va tenir dos capítols:primer, entre 2008 i 2010, i segon entre 2011 i 2013. Aquesta concatenació de recessions va triturar l’economia. Per això seria important que, en aquest cas, no hi hagi un segon episodi que fes recaure l’economia.

Com d'important és el forat del dèficit?

Tot indica que Espanya tindrà un dels dèficit més grans de la seva història, però hores d’ara encara és més aviat per concloure si superarà o no el rècord anterior, que es va establir el 2009 en l’11,2%. Aquest maig ja fregava el 3%.