La crisi ha fet virar les prioritats dels països europeus. La indústria, sovint ignorada i fins i tot menystinguda durant els anys previs a la crisi, ha demostrat que aguanta millor els embats de l’economia. Els governs s’han proposat ara reindustrialitzar les seves economies, però d’una manera desigual. Catalunya està entre els que estan aconseguint que la indústria recuperi protagonisme. Així ho mostren dues dades: la primera és que la indústria va ser l’únic dels grans sectors que va contribuir positivament al creixement de l’economia durant el 2013. La segona dada és que el boom d’inversió estrangera que va viure Catalunya l’any passat va tenir com a principal objectiu la indústria manufacturera, que va registrar les millors dades d’inversió de l’última dècada.

Segons va revelar ahir la Cambra de Comerç de Barcelona, l’any passat un 39% de tota la inversió estrangera a Catalunya va anar a parar a la indústria (1.365 milions). El 2013 va ser el segon any amb més inversió estrangera a casa nostra, però el dubte era si això es devia a inversions considerades bones o, per contra, a l’augment d’operacions immobiliàries, com la venda d’edificis de la Generalitat. L’informe de la Cambra revela un domini de la primera opció: després de la indústria, el segon grup que més inversió va rebre van ser la informació i les telecomunicacions, que van assolir-ne un 13% del total.

Nou model productiu?

“Les inversions es reben en sectors que poden canviar el model [de l’economia catalana]”, va afirmar ahir Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, que es va mostrar convençut que les dades “estan predint un canvi en el model productiu”.

Aquest fenomen no s’aprecia en canvi a la resta d’Espanya, on “la inversió estrangera sembla orientada a mantenir el model precrisi”, va dir Valls. De fet, els sectors on més va créixer la inversió estrangera a Espanya (excloent-hi Catalunya) van ser les activitats esportives i recreatives, els serveis financers, el transport i les activitats immobiliàries.

El pes de la indústria en l’economia catalana va caure dràsticament en només una dècada: l’any 2000 generava el 27% del valor afegit brut i l’any 2010 només el 18%.

Aquesta tendència es pot començar a invertir amb dades com les que va oferir ahir la Cambra: l’any passat, el valor afegit generat per la indústria va créixer un 0,8% mentre que la resta de sectors (serveis, agricultura i construcció) queien amb força desigual. De fet, aquest repunt industrial contrasta amb el que es va viure a Madrid, el País Basc, el conjunt d’Espanya o fins i tot a la Unió Europea. En totes aquestes àrees, el pes de la indústria manufacturera va caure.

Exportació, creixement i dèficit

Aquest augment de la indústria ha de permetre una acceleració de les exportacions, que, després d’haver crescut amb força des de l’inici de la crisi, l’any passat es van estancar i només van créixer un 1%. De totes maneres, Joan Ramon Rovira, cap del servei d’estudis de la Cambra, es va mostrar “convençut que les exportacions seguiran creixent molt”. Rovira va atribuir l’estancament de l’any passat a la frenada de l’economia europea, però va assegurar que “tornaran a agafar embranzida”.

De fet, la Cambra de Comerç preveu que les exportacions creixin prop d’un 5,9% aquest any i un 5,6% el vinent. Les importacions també creixeran per la recuperació del consum, però no tant com les exportacions (vegeu el gràfic). Per al conjunt de l’economia, la previsió de l’equip que lidera Rovira és que el PIB català creixi un 1,2% aquest any, tres dècimes per sota del que estima la Generalitat, i un 1,5% l’any 2015.

Miquel Valls va aprofitar ahir per donar un suport matisat a l’enèsima batalla que mantenen la Generalitat i l’Estat pel sostre de dèficit després que aquesta mateixa setmana el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’hagi negat a relaxar els objectius de les comunitats autònomes. “Som partidaris de més justícia en el repartiment del dèficit-va dir Valls-, però sempre que sigui orientat a la inversió productiva, no per augmentar segons quines despeses”. El president de la Cambra va assegurar que la Generalitat encara pot simplificar l’administració i fer esforços per “racionalitzar la despesa”. És a dir, si ha de servir per recuperar la paga extra als funcionaris, no sembla que la Cambra estigui disposada a batallar-hi.

El Tresor ven deute a deu anys a l’interès més baix registrat

El Tresor espanyol va col·locar ahir als mercats 3.530 milions en bons i obligacions a cinc i deu anys als tipus més baixos de la història. Fins i tot el paper a deu anys es va col·locar amb un tipus per sota del 3%. En total es van captar 3.530,27 milions d’euros, per sobre de l’objectiu fixat, que era d’entre 2.500 i 3.500 milions. La demanda total, per això, va estar per sota que la de la subhasta del mes d’abril. Tot i això, va fregar els 6.300 milions. Es van col·locar 1.536,79 milions d’euros en bons a cinc anys, amb una demanda d’1,9 vegades el que es va vendre, i un cupó del 2,75%. L’interès va marcar un mínim de l’1,648% (a l’abril era l’1.663%). D’altra banda, es van vendre 1.993,48 milions en obligacions de deu anys a un interès mitjà del 2,968%.