El mal negoci de les privatitzacions
L'ofec financer obliga la Generalitat a vendre's actius per tapar forats malgrat que a la llarga hi surti perdent
BarcelonaAquest serà un any "difícil, terrible", en paraules de qui millor coneix les finances de la Generalitat. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, és el responsable de fer uns pressupostos que encara no sap com quadrar perquè, entre altres coses, l'Estat no li ha comunicat quin és el dèficit que Catalunya haurà de complir. A més, aquest any la Generalitat té un problema afegit a l'hora d'equilibrar els comptes: no només ha de seguir retallant, sinó que ja no pot comptar amb alguns dels ingressos extraordinaris generats l'any passat amb les privatitzacions.
El 2012 la Generalitat va cremar les naus venent-se alguns dels seus actius més desitjats. Amb els 1.430 milions recaptats amb les privatitzacions de l'any passat, Mas-Colell va poder reduir el dèficit en set dècimes addicionals i va tancar l'exercici amb un desequilibri del 2%. Sense les privatitzacions, el dèficit hauria estat del 2,7% (en qualsevol dels casos, superior a l'1,5% autoritzat). Però aquestes privatitzacions plantegen dos problemes.
El primer problema, i el més immediat, és que aquest any la Generalitat no té gaires coses més per privatitzar. El mateix Mas-Colell ja ha reconegut que aquest any els ingressos de la Generalitat cauran un 1%. Pel que es veu les pujades d'impostos que s'han decretat no podran compensar la caiguda dels ingressos generats per les privatitzacions. En conseqüència, l'única cosa que va aconseguir el Govern l'any passat va ser posposar dotze mesos el problema de reduir el dèficit estructural.
El segon problema és que les privatitzacions han generat ingressos a curt termini, però amb algunes l'erari públic hi surt perdent a la llarga. En definitiva, demostren el grau de desesperació de la Generalitat, que s'ha vist obligada a executar operacions malgrat que potser no siguin les més sostenibles des del punt de vista financer.
Edificis, ATLL i autopistes
Un cas molt revelador és el dels edificis públics, que la Generalitat està disposada a vendre's i després pagar un lloguer per poder-los seguir ocupant durant vint anys. El problema és que els diners que s'ingressarien per la venda dels edificis són menys de la meitat dels que la Generalitat acabaria gastant-se en el pagament dels lloguers durant les dues dècades que duraria el contracte. El que encara resulta més sorprenent és que, tot i l'excel·lent negoci que aquestes operacions suposen per al comprador, a la Generalitat li està costant trobar algú que es quedi els seus edificis perquè els inversors no es fien de la seva capacitat de pagar durant els vint anys de la concessió [vegeu l'article d'aquesta mateixa pàgina].
Un altre cas polèmic és el d'Aigües Ter-Llobregat, que l'any passat va protagonitzar la privatització més gran de la història de la Generalitat. L'adjudicació d'aquest concurs va permetre recaptar 1.000 milions d'euros a les arques públiques, però tal com va revelar l'ARA dimarts passat, el consorci que va guanyar el concurs (participat per Acciona, el banc BTG Pactual i les famílies Rodés i Godia) ingressarà 6.000 milions gràcies a ATLL. La diferència de 5.000 milions mostra el potencial d'aquesta ja exempresa pública, que potabilitza l'aigua de 4,5 milions de catalans.
En el cas d'ATLL, però, s'ha de tenir en compte que es tractava d'una empresa que generava pèrdues (35 milions l'any passat) i que arrossegava un deute de 850 milions d'euros que, ara, la Generalitat ha deixat de computar als seus balanços. De fet, això va fer que en el primer trimestre d'aquest any el deute de les empreses públiques catalanes baixés un 13%. Un consol relatiu, perquè les corporacions de la Generalitat encara acumulen uns números vermells de 5.300 milions (el deute total del sector públic català és de 56.300 milions).
El tercer gran bloc de privatitzacions és el de les autopistes. L'any passat un consorci integrat per Abertis i, un cop més, BTG Pactual es va adjudicar per 430 milions les concessions de Tabasa i del Túnel del Cadí durant 25 anys. A diferència d'ATLL, aquestes dues empreses tenien beneficis, especialment en el cas de la primera. Tabasa, que gestiona els Túnels de Vallvidrera, va tancar el 2011 amb un benefici d'11 milions d'euros, mentre que Cadí va guanyar 2 milions d'euros. Donada la seva bona salut financera, en els últims anys la Generalitat havia fet servir Tabasa per impulsar obres públiques, fins i tot fent que l'empresa s'endeutés i financés infraestructures. Una possibilitat que ara s'ha esfumat.
Argúcia
Les privatitzacions de l'any passat també contenen una petita argúcia comptable -tolerada per l'Estat, això sí-. Malgrat que la Generalitat encara no ha cobrat els 1.430 milions d'euros amb què estan valorats els contractes d'ATLL, Tabasa i Cadí, el Govern ja va deduir tots aquests diners en el dèficit del 2012. En realitat, fins ara la Generalitat n'ha ingressat menys de la meitat (uns 600 milions d'euros), ja que la resta de diners es cobraran al llarg dels anys que duren les concessions. En qualsevol cas, aquest any la Generalitat no disposarà dels diners de les privatitzacions i, per tant, són diners que s'hauran de retallar. Una opció de què s'ha parlat sovint és reduir les empreses públiques, però aquest any Mas-Colell només preveu estalviar 3,4 milions d'euros per aquest concepte.
