TROBADA DEL CERCLE D’ECONOMIA

El president es posa el vestit ‘business-friendly’

Torra visita el Cercle en una jornada marcada per la moció a Madrid

ÀLEX FONT MANTÉ
ÀLEX FONT MANTÉ

Veure com rep el Cercle d’Economia els líders polítics és molt útil. Quan Artur Mas visitava la trobada anual que aquesta institució celebra a Sitges, era rebut com uno di noi. Mas podria ser un membre més del Cercle, i la pàtina business-friendly no se li discutia gaire. Això va canviar radicalment amb Carles Puigdemont, que l’any passat va viure una recepció gèlida. Coneixedor d’aquests precedents, Quim Torra, que aquest dijous va inaugurar aquesta tradicional trobada, es va esforçar perquè la platea el reconegués també com un dels seus.

Torra va explicar repetidament el seu pas com a directiu per l’empresa asseguradora Winterthur (“Sé el que costa vendre una pòlissa d’assegurances”) i va recordar que el seu pare també havia estat un empresari industrial. “Comprenc els vostres neguits!”, va proclamar. També va explicar que el pas per la multinacional li va permetre viure a Suïssa i saber com funciona un país veritablement federal.

Mentre escoltava Torra, algun jove expolític present a la sala tuitejava sobre el que succeïa simultàniament a Madrid (l’èxit a les xarxes s’ha de cultivar). Al Congrés, el penabista Aitor Esteban anunciava que el seu partit serviria el cap de Mariano Rajoy en una safata de plata. De sobte, totes les coses que no agradaven als empresaris de la política catalana -inestabilitat, eleccions cada dos per tres- també s’estan produint a la política espanyola.

Però per al president del Cercle, Juan José Brugera, la crisi política espanyola té una solució més fàcil que la catalana. “La moció se superarà o no, però el problema català seguirà”, va dir. Torra va qualificar de “valenta” la tercera via que ha proposat el Cercle (demana un nou Estatut amb rang constitucional) i va demanar que l’hi facin arribar “a qui vingui dissabte” representant el govern central. Els somriures muts van recórrer la sala. En teoria Rajoy havia de visitar Sitges dissabte, però ara no s’espera que hi vagi ningú.

Poca efervescència

Ahir l’ambient era clarament menys efervescent que en ocasions anteriors. Altres anys els passadissos de l’hotel on es fan aquestes jornades eren plens de gom a gom. Ahir no. Els organitzadors de la trobada s’han vist obligats a canviar l’agenda en dues ocasions. La primera per encabir-hi Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea, una institució que inicialment va rebutjar participar en la jornada i que finalment s’ho va repensar. Però la gran sacsejada va ser quan es va saber que la moció de censura a Rajoy coincidiria de ple amb els dies de la trobada. Ni Pedro Sánchez, ni Albert Rivera, ni Pablo Iglesias, ni Román Escolano (si no saben qui és no pateixin, és normal) han vingut finalment a Sitges. Sense estrelles, esclar, també hi va escassejar el glamur.

Entre el públic hi havia molts sospitosos habituals, com Santi Vila i Joan Coscubiela, que quan es van trencar les files van estar parlant amb altres polítics, com Germà Gordó, i empresaris, com Marc Puig. Aquest últim és l’etern candidat a president del Cercle, però a mesura que passen els anys sembla cada cop més clar que ell té altres prioritats. Bàsicament, seguir fent créixer l’empresa familiar. Un altre candidat, Javier Faus (gestor del fons Meridia i exvicepresident del Barça), ahir seguia la conferència de Torra des d’una discreta última fila.

Durant tota la seva intervenció, el president de la Generalitat, que va estar acompanyat d’alguns dels seus principals consellers, va intentar no avorrir amb xifres (no sempre se’n va sortir). Torra va insistir, com ja havia dit fa uns dies, que el dia més feliç del seu mandat serà quan Puigdemont torni a ser president, una afirmació que als empresaris més crítics no els va agradar sentir. En general, però, la recepció va ser clarament més bona que la de Puigdemont l’any passat.

El més sorprenent de la intervenció de Torra, però, va ser el que no va dir. Després que l’any passat Puigdemont rebés una única pregunta, ahir el president Torra va decidir no acceptar-ne cap. I així és com els assistents es van quedar sense el que acostuma a ser més interessant.