05/02/2017

Per què preocupa la pujada dels preus

3 min
Els jubilats acceptaran que la seva pensió es quedi gairebé congelada si la inflació creix per sobre del 2%?

Cap D’economiaUn percentatge, el 3%, ha sigut el protagonista de l’operació judicial -i políticament oportuníssima- que vam veure dijous a Barcelona. Però el mateix percentatge va encapçalar les pàgines d’economia dos dies abans. En aquest cas es devia a la inflació: per primer cop en quatre anys, els preus creixien un 3% a Espanya (per conèixer la dada catalana, habitualment més alta, haurem d’esperar deu dies). Sens dubte, una mala notícia per diversos motius.

Com a consumidors que som, la pujada dels preus ens buida les butxaques. Si la inflació està entre el 2% i el 3% (que és el que calcula el Banc d’Espanya per a aquest any) i els salaris dels convenis estan creixent poc més de l’1%, els treballadors perden diners pel camí. En mig any hem passat del suposat risc de deflació (fa mig any els preus queien un 1%!) a tenir els preus que creixen un 3%. No hi ha terme mitjà.

Ara ja sabem que les caigudes de preus no van comportar cap dels riscos que s’associen a la deflació (ajornament generalitzat de les compres per l’expectativa que els preus segueixin baixant i, en últim terme, estancament econòmic per la falta de consum). Un entorn de caigudes de preus potser és un terreny perillós -que l’hi expliquin al Japó- però el fet és que Catalunya i Espanya n’han sortit molt beneficiades: si, per exemple, els jubilats han acceptat que les seves pensions quedessin gairebé congelades ha sigut gràcies al fet que, en realitat, estaven guanyant poder adquisitiu, ja que els preus baixaven. ¿Ho seguiran acceptant quan els preus pugin per sobre del 2% i perdin poder de compra? No és tan clar. El mateix pot passar amb els treballadors amb un sou escàs o congelat.

Mentre els salaris i les pensions no pugin tant com la inflació, castigarà les seves butxaques. I també perjudicarà la competitivitat de les empreses d’aquí, ja que tenen més costos que les seves rivals en altres països. Perquè aquesta és una altra conseqüència negativa de les dades d’inflació: al desembre els preus van créixer a Espanya més que la mitjana europea per primer cop en tres anys i mig.

Pressió per a Draghi

La pujada de la inflació no només dificulta a les famílies arribar a finals de mes, també complica la vida al president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. Sobretot perquè la inflació no està pujant de la manera com ell voldria. Tal com ha recordat reiteradament, la inflació s’ha disparat per culpa del cost de l’energia i el combustible però, en realitat, la inflació subjacent (que exclou els productes de preu més variable, com ara l’energia) gairebé no s’ha immutat. Al desembre la inflació de l’eurozona estava en l’1% si s’excloïa l’energia, exactament igual que un any enrere. I si s’excloïa també el menjar, la inflació fins i tot va baixar a l’eurozona durant el 2016.

Què vol dir tot això? Que en realitat la inflació està creixent per alguns factors concrets, però que no és conseqüència d’una economia que puja amb força. El creixement europeu continua sent dèbil.

Una de les esperances que sembla que mantenen a hores d’ara als despatxos del BCE, a Frankfurt, és que l’índex general de la inflació tingui els anomenats efectes de segona volta. Què són? Un exemple: veient com puja l’IPC, els sindicats negocien amb més duresa els convenis i fan que els sous pugin i, posteriorment, com que la gent cobra més, finalment la inflació puja de manera generalitzada (i no només la subjacent).

Però això són elucubracions. El fet és que, actualment, Alemanya i els països del seu entorn estan veient com la inflació europea està creixent fins a cotes ja pròximes al 2% que el BCE té fixat com a objectiu. I Alemanya ja pressiona de valent perquè Draghi comenci a retirar estímuls, com la compra massiva de deute públic i privat o el tipus negatiu que cobra als bancs. I tot seguit vindrà la pressió per apujar els tipus d’interès, que ara estan al mínim històric del 0%.

“És cert que la pressió alemanya per apujar els tipus està augmentant”, expliquen fonts coneixedores dels laberints del BCE. “Si la inflació subjacent a Alemanya augmenta (al desembre estava a l’1,5%) la pressió serà molt forta”, afegeixen.

En resum, l’era dels estímuls extraordinaris potser s’està acabant, i això agafarà la majoria de països europeus sense haver endreçat les seves economies. No serà perquè Draghi no els hagi avisat.

stats