24/10/2013

La recessió se'n va, la crisi es queda

3 min
pib

BarcelonaAquest estiu es va acabar la recessió més llarga d'Espanya des de la Transició. El Banc d'Espanya va avançar ahir que l'economia va créixer un 0,1% entre el juliol i el setembre. Tot i que l'organisme va advertir que es tracta d'una estimació "segons la informació disponible, encara incompleta", la dada corrobora el que el govern central avançava des de feia setmanes: la recessió ha quedat enrere. D'aquesta notícia se'n deriven dues lectures: la primera és que Espanya viu un moment "fantàstic", en paraules d'Emilio Botín, i que enlluernarà el món, segons va proclamar Cristóbal Montoro el mes passat. La segona és que Espanya encara té un camí molt dur al davant, tesi que subscriuen organismes com el Fons Monetari Internacional, que pronostica que l'atur seguirà en un nivell pràcticament idèntic d'aquí cinc anys.

La paraula recessió és un concepte tècnic per definir una economia que acumula dos o més trimestres caient. Entre juliol i setembre, per tant, Espanya ha abandonat la recessió gràcies a un creixement del 0,1% respecte al trimestre anterior (les dades de Catalunya encara no s'han publicat). Però, en comparació amb el mateix trimestre de l'any passat, Espanya va caure un 1,2%. És a dir: l'economia està objectivament pitjor que un any enrere.

Mariano Rajoy va assegurar el cap de setmana passat des de Panamà que "Espanya ja està sortint de la crisi". Però el seu propi govern pronostica que l'economia caurà aquest any i que l'any vinent només creixerà un 0,7%.

La crisi no s'acaba

Els experts consideren que hi ha molts indicadors que han de millorar per donar la crisi per acabada. Per exemple, l'atur, que actualment és el més alt d'Europa, juntament amb el de Grècia. Ningú preveu una reducció significativa en el nombre de desocupats. El mateix govern central calcula que la taxa d'atur estarà al 24,8% el 2016. L'FMI, que ha publicat previsions fins al 2018, creu que la taxa serà del 24,9% aquell any.

Tradicionalment, l'economia espanyola ha necessitat créixer almenys un 2% per crear llocs de treball. Però en els últims mesos el govern central ha assegurat reiteradament que, després de l'última reforma laboral, l'Estat només necessitaria un creixement de l'1% per generar ocupació. Un optimisme que fa dues setmanes va matisar el ministre d'Economia, Luis de Guindos. En una visita a Washington, De Guindos (per cert, un dels membres de l'executiu que gaudeix de més prestigi entre el món econòmic català) va reconèixer que Espanya necessitarà un creixement d'entre el 2% i el 3% perquè hi hagi un "impacte real" en l'atur. Si tenim en compte que el mateix govern calcula que l'economia creixerà un 1,7% el 2016, costa trobar arguments per a l'optimisme.

Un dels indicadors que també mostren que la crisi no s'ha acabat és la dificultat per accedir al crèdit. El Banc d'Espanya considera que aquest obstacle és un dels "frens al procés de recuperació econòmica", segons explica al seu informe trimestral, publicat ahir. Actualment, quatre de cada deu petites i mitjanes empreses de l'Estat no obtenen el crèdit que necessiten, com recullen les estadístiques del Banc Central Europeu. I les que aconsegueixen aquests diners es veuen obligades a pagar un 77% més d'interessos que les pimes d'Alemanya, segons dades de la Fundació de Caixes d'Estalvis (Funcas).

Per tot això, i més, el Banc d'Espanya considera que no es pot preveure una recuperació del consum, que és la base de l'economia. "El baix nivell de renda, les encara desfavorables perspectives del mercat laboral i l'elevat endeutament de les famílies no permeten preveure una recuperació sensible del consum a curt termini", explica el seu informe trimestral.

Aquesta debilitat del consum i de l'activitat empresarial expliquen per què els ingressos de l'Estat no creixen malgrat que té alguns dels tributs més alts d'Europa. En els set primers mesos de l'any es van captar 96.200 milions procedents dels impostos, una xifra lleugerament inferior a la del mateix període d'un any enrere.

I aquesta falta d'ingressos genera un problema afegit: la dificultat per reduir el dèficit. Tot i les retallades, el consens entre els analistes és que Espanya acabarà l'any amb un dèficit del 6,7% (excloent les ajudes a la banca), només quatre dècimes menys que el 7,1% amb què es va tancar el 2012 i dues dècimes per sobre del límit marcat per Brussel·les. Sumant-hi les ajudes a la banca, el dèficit supera el 10% i és el més alt de tot Europa. Mentrestant, el deute públic ja fregarà el 100% l'any vinent i el pagament d'interessos seguirà disparat. I comunitats com Catalunya -que representa una cinquena part de l'economia espanyola- estan en fallida tècnica.

És cert: les dades provisionals demostren que Espanya ha sortit de la segona recessió des del 2008. Però la crisi es queda.

stats