Com salvar l’economia en 30 passos senzills

Barcelona“Porto 53 anys de vida laboral, però mai havia tingut la sensació de fragilitat d’aquesta última crisi”. Aviat caldrà fer un esforç per recordar sentències com aquesta que ahir va pronunciar Josep Pont, el conseller delegat de Borges, durant la presentació de les conclusions del III Congrés d’Economia i Empresa del Col·legi d’Economistes. L’ésser humà té la virtut d’oblidar ràpidament i possiblement això explica la seva capacitat d’adaptació. Però també la seva facilitat per repetir els errors.

És difícil treure una única conclusió de la percepció que els economistes tenen sobre la seva disciplina: oscil·len entre l’optimisme per les millores i la preocupació pels greus problemes que encara queden per resoldre. Per a qui vulgui veure el got mig ple: “Catalunya ha aconseguit el que fa 15 anys semblava impossible: transferir la recerca i portar-la al mercat”, va exposar Teresa Garcia-Milà, directora de la Barcelona GSE. I per a qui el vulgui veure mig buit: “La reducció del dèficit a Espanya no ha sigut estructural, sinó cíclica: si s’ha reduït ha sigut gràcies al creixement econòmic” i no per les reformes, va valorar la mateixa economista. O sigui: quan l’economia es constipi, agafem-nos fort. El degà del col·legi, Joan B. Casas, està més aviat en el cantó dels optimistes. “Estem en una situació molt més sòlida que abans de la crisi”, va proclamar davant de centenars de col·legues reunits a l’Auditori AXA de L’Illa Diagonal.

Però, sens dubte, el més optimista de tots va ser Josep Pont, com per exemple quan va parlar sobre la possibilitat que els avenços tecnològics suprimeixin llocs de treball: “A casa, des que tenim robots, també tenim més gent!” Però també va introduir unes quantes frases per emmarcar. “El declivi de les empreses familiars arriba quan no es reparteixen dividends, o no prous: hem d’actuar com qualsevol SA, en això”, va dir sobre la dificultat que les empreses familiars subsisteixin (Borges està a punt d’introduir la cinquena generació). Que l’hi diguin a Freixenet, que ara està en mans alemanyes exactament per aquest motiu. I més Pont, ara sobre la reforma fiscal de Trump: “Quan veig la liquidació d’impostos que paguem als Estats Units no me la puc creure: és increïble [per escassa]... no sé qui pagarà la festa”.

L’empresari també va oferir una dosi de realisme: Borges factura 820 milions, una xifra considerable (està entre les 60 empreses catalanes de més facturació) però irrisòria si es compara amb els seus competidors, com Nestlé, PepsiCo o Unilever, amb facturacions que superen els 50.000 milions d’euros. “Juguem a segona divisió”, va concloure. Un perfecte resum de les coses que ha fet bé l’empresa catalana i, alhora, de tota la feina que li queda.

Un objectiu ambiciós

Aquest Congrés del Col·legi d’Economistes s’ha fet amb l’objectiu de dirigir l’economia “cap a un model eficient i equitatiu”, un objectiu força ambiciós. Ahir es van presentar 30 idees que, en general, són més diagnòstics que solucions. “El factor vital de canvi [de l’economia catalana] és la internacionalització, però la innovació i la formació segueixen sent un problema”, va reflexionar Salvador Alemany, president d’Abertis.“És molt difícil que la FP dual funcioni si no hi ha una gran porositat entre universitat i empresa”, va apuntar després Francesc Solé Parellada, catedràtic de la UPC, quan valorava l’escàs èxit que ha tingut aquest tipus de formació, que en teoria havia de suposar una revolució. “L’estalvi és una cosa sagrada: qui el gestioni s’hi ha d’aplicar amb una cura extraordinària”, va encabir amb calçador Maria Àngels Vallvé, presidenta de GVC Gaesco, potser per explicar el motiu pel qual la seva empresa va traslladar la seu fora de Catalunya.

De fet, la independència, el Procés i la fuga d’empreses no van existir durant la jornada d’ahir. Com si no ens hagués tingut a tots capficats durant els últims mesos. ¿Potser perquè és una qüestió massa conjuntural mentre que el Congrés es fixava en objectius a llarg termini? Estrany, en tot cas.

Qui va parlar més clar va ser un enginyer, Joaquim Coello. Va proposar la necessitat que el nombre d’administracions a Catalunya es retalli a només dues, Generalitat i ajuntaments (adeu, comarques!). També va subratllar que “el deute de la Generalitat es deu més a les insuficiències financeres que a la mala gestió”, motiu pel qual va defensar “més capacitat financera” per al Govern. “Catalunya no és una comunitat autònoma rica”, va afegir després. Un míssil cap a la falsa creença que Catalunya és la comunitat més rica d’Espanya: és la que més produeix, però no la que ofereix més benestar als seus ciutadans.

En resum: educació

Quan el moderador, el periodista Albert Closas, va demanar als ponents que plantegessin quins eren els objectius per quan se celebri el pròxim Congrés del Col·legi d’Economistes, d’aquí un parell de dècades, totes les propostes es podrien resumir en una: educació. Dedicació a les escoles bressol, que és clau per reduir les desigualtats socials, va dir Natàlia Mas, directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat. Educació financera, va apuntar Maria Àngels Vallvé. Matemàtiques, humanitats i anglès, va sintetitzar Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa de la UVic.

L’educació és l’obsessió. No és clar que ho sigui, però, quan anem a votar.