Una sola pregunta per al president

El Cercle d’Economia rep Carles Puigdemont amb molta fredor

Diuen que la ignorància és el millor menyspreu i, si s’ha de jutjar per la fredor que ahir es va trobar Carles Puigdemont al Cercle d’Economia, és difícil deduir que el president tingués molts entusiastes a la sala on se celebra la trobada anual de la institució, en un hotel de Sitges.

La visita va començar amb un 'crochet' del president del Cercle, Juan José Brugera, que va instar-lo a anar al Congrés a defensar el referèndum, tal com vol Rajoy, una opció que Puigdemont ha rebutjat reiteradament, atès que això ja s’ha fet en el passat, i sense èxit. Brugera, per cert, va afirmar diumenge a l’ARA que el Cercle “no vol aventures ni salts al buit”. Puigdemont, era evident, jugava en camp contrari.

A primera fila l’observaven la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i els consellers Jordi Baiget i Santi Vila. Cap a l’extrem d’aquella filera també hi havia expolítics com David Madí (ara a Endesa) i, al final de tot, Josep Antoni Duran i Lleida (ara al Bufet Colls). Duran, per cert, va aplaudir la intervenció de Brugera. I per si s’ho pregunten: no, no va aplaudir la de Puigdemont.

El posicionament de Brugera no va acovardir el president, que va arrencar la intervenció amb força i va plantejar el quid de la qüestió, el punt pel qual molt sovint es passa de puntetes en alguns ambients empresarials: “¿Tenim o no tenim el dret a votar?” En la seva opinió, si estem d’acord que hi tenim dret, s’ha de trobar com fer-ho. I si no hi estem d’acord, el Congrés mai aixecarà el veto a una consulta.

Tot seguit, d’una manera radical, el president va canviar de tema i va començar a parlar de Societat, política i economia en temps d’incertesa, que és com es titula la reunió del Cercle. L’interès del públic va caure en picat. Puigdemont va dir coses grosses: per exemple, que una part de la població no tindrà mai les aptituds per adaptar-se a la nova economia, i va plantejar la necessitat de trobar una solució. Però el públic es va mantenir apàtic. Molts miraven el mòbil o repassaven el llibret en què apareix la llista d’assistents a la trobada, potser buscant aquella persona amb qui volen intercanviar la targeta professional.

A mitja intervenció, Enric Millo, també a primera fila, va sortir de la sala per anar a rebre Luis de Guindos, el següent convidat, que ja havia arribat. “Va a retre pleitesia ”, va mussitar un mosso d’esquadra al seu company.

Acabada la intervenció, es va obrir el tradicional torn de preguntes, moment en què habitualment arriba el més sucós. Però no va ser així. Una sola pregunta. Això és tot el que va suscitar la intervenció del president. I va ser una pregunta molt agressiva. Era, de fet, un retret. Venia a dir que no es donen les condicions per a un referèndum, perquè el Govern no és neutral i “els mitjans catalans adoctrinen” (Brugera, que amb De Guindos va suavitzar alguna pregunta, aquí la va traslladar sense filtres). Puigdemont va haver de recordar que la televisió catalana té una quota molt inferior a la de totes les espanyoles juntes. Amb aquesta fredor, que va sorprendre la mateixa comitiva del president, es va acabar la sessió.

El fotògraf Oliu

En sortir de l’acte, Puigdemont es va creuar amb Guindos a la mateixa sala on també hi havia algunes de les principals figures del Cercle, com Teresa Garcia-Milà (vicepresidenta), Javier Faus (tresorer) o Josep Oliu (que tot i que ja no és a la junta, segueix sent algú a la institució). Els fotògrafs es van llançar a fer fotos de la trobada entre el president i el ministre, i Oliu va treure el seu mòbil, es va acostar als fotògrafs, i va començar a fer-los fotos amb un somriure entremaliat.

Sorprenentment, Guindos va entrar a la sala de la conferència al costat de Santi Vila mentre li deia alguna cosa a cau d’orella i li donava copets a l’esquena. El ministre va arrencar demostrant que li agraden els micròfons, però va tenir una relliscada: va parlar dels “països rescatats” europeus i hi va incloure Espanya, malgrat que l’equip de Rajoy sempre ha negat que Espanya fos rescatada.

De sobte, se’n va anar la llum, i va deixar tota una sala amb més de 500 persones completament fosca i despertant la inquietud de més d’un. Però la sessió es va poder reprendre. Llavors Guindos va vincular independentisme i populisme (tots dos creen un enemic exterior i proposen receptes màgiques, va dir) i va tocar el violí quan se li va preguntar per la reforma del sistema de finançament autonòmic.

El ministre, per cert, va rebre una vintena de preguntes. Per si algú en vol treure conclusions.