10/03/2019

Amagar la roba per jugar a bàsquet

2 min
Homenatge a Maria Planas

El Palau Blaugrana va respirar autenticitat amb l’homenatge a Maria Planas, una de les grans pioneres del bàsquet. El club, que també va reconèixer la feina de les jugadores actuals del Barça CBS, va posar en valor el llegat de la guanyadora del premi Edelmira Calvetó, distinció que va compartir amb Encarna Hernández, la Niña del Gancho. “Els meus inicis no van ser fàcils, perquè jo vaig començar a jugar a bàsquet als anys 50, quan el hàndicap de les famílies era molt important. A casa érem cinc noies, però l’única que practicava algun esport era jo, la boja de casa. M’agradava el bàsquet amb passió. La meva mare era antiga i conservadora i em va començar a posar impediments. Havia d’amagar l’equipatge fora de casa per poder anar a entrenar sense que em renyessin. Un dia vaig tenir la mala sort de fer-me mal al genoll i la ferida se’m va infectar. Quan vaig arribar a casa una germana em va ajudar a curar-la, però quan em va posar aigua calenta el crit que vaig fer va ser tan fort que la meva mare em va sentir i em va descobrir”, recorda Planas, que és l’entrenadora més exitosa del bàsquet estatal. Del 1978 al 1985 va ser la seleccionadora espanyola. Molts anys després, encara és l’única dona que ha ocupat el càrrec. “Estic contenta, però m’hauria agradat molt tenir una successora. Jo hi vaig arribar per casualitat, perquè els meus inicis van tenir a veure amb l’obra social al Guinardó, un barri on moltes noies no tenien mitjans per practicar esport. Anys després encara em donen les gràcies”, diu.

“A mi em va intentar fitxar el Picadero, però a casa no m’hi van deixar anar. No tinc rancúnia. El primer que em ve al cap quan faig balanç són les amistats que vaig fer durant aquella època. De tant en tant encara ens reunim per rememorar les nostres vivències. Les jugadores de la nostra època s’esforçaven molt i valoraven cada entrenament per millorar. A mi m’agradava potenciar que prenguessin les seves decisions sobre la pista i això les obligava a pensar constantment, a entendre el que estava passant i a no repetir sempre el mateix. Les situacions no eren tancades”, explica Planas, a qui el món del bàsquet va canviar la visió que tenia de la vida. “Ara detecto ràpidament quan una persona ha fet esport o no, perquè té una manera de fer més noble. L’esport t’ensenya a guanyar i a perdre”, opina. El seu missatge per a les generacions de jugadores joves és clar: “No us rendiu mai per aconseguir els vostres somnis”.

stats