17/08/2016

Anna Cruz tomba un mur mai superat abans

3 min
Anna Cruz

Barcelona“La meva família és molt humil. El meu pare és dissenyador gràfic i la meva mare, que ja està jubilada, treballava en una empresa de porcellana. Som gent molt normal, treballadora”. Així es defineix Anna Cruz, una jugadora de bàsquet excepcional que porta un any reescrivint la història. Fa uns mesos es va proclamar campiona de la WNBA amb les Minnesota Lynx i ahir a la nit va anotar una cistella sobre la botzina que va classificar Espanya per a les semifinals, on no havia arribat mai.

La cistella de la jugadora catalana va completar una remuntada inversemblant, ja que la selecció espanyola perdia contra Turquia per vuit punts a quatre minuts del final (50-58). “Ens va la marxa”, va cridar Lucas Mondelo durant el temps mort. El tècnic català tenia molt clar que el seu equip, farcit de jugadores competitives, seria capaç de capgirar el marcador. Primer el va empatar a un minut del final (60-60). Després el va desequilibrar amb dues cistelles d’Anna Cruz, la segona després de travessar tota la pista amb tan sols quatre bots (un amb la mà dreta i tres amb l’esquerra) en 4,3 segons. El resultat final va ser de 64-62.

Després de la festa, la gran protagonista del triomf de la selecció espanyola no va tenir problemes per sincerar-se: “Encara estic flipant. Estava molt cansada i no volia jugar la pròrroga. Se m’ha aparegut la Mare de Déu”.

“Mai pots menysprear el cor d’un equip com aquest, que es mereix una medalla”, va sentenciar Lucas Mondelo, que minuts abans del partit va penjar a Twitter una frase premonitòria: “Cap camí fàcil porta a un lloc interessant”. “Ha sigut gairebé un miracle, però hem guanyat, que era del que es tractava”, va dir Astou Ndour, la jugadora que ha ocupat la plaça de Sancho Lyttle, la gran estrella de la selecció espanyola, absent a Rio de Janeiro per lesió.

“Jugo des dels sis anys”

“Tinc un germà bessó. Vaig començar a jugar a bàsquet per ell quan teníem sis anys. Ens barallàvem molt, però jo sempre volia imitar-lo. Ell es va voler apuntar a bàsquet i el meu pare el va amenaçar. «Si et portes malament, hi apuntarem l’Anna», li deia. Al final a mi em van agafar ganes de jugar-hi i ens hi vam inscriure junts. Ell va jugar fins als 18 anys, però més com un hobbie. Ara li mola més el surf”, recorda la base a l’ARA.

“Quan vaig fer el salt de júnior a sènior vaig començar a pensar que potser em podia guanyar la vida amb el bàsquet. Carme Lluveras, que era l’entrenadora del primer equip, ens feia por. Jo ni obria la boca i anava espantada als entrenaments. Ens anomenava Gremlins a Sílvia Domínguez i a mi, que érem les més joves”, explica Cruz. Uns anys després, les dues jugadores disputaran demà les semifinals dels Jocs Olímpics contra Sèrbia i estan en disposició de reescriure la història olímpica d’Espanya i guanyar una medalla.

La selecció espanyola compta amb tres catalanes més, Marta Xargay, Luci Pascua i Laia Palau. “La meva ídol sempre ha sigut Laia Palau. Quan era infantil i anàvem a veure els partits del sènior, era la jugadora que més m’agradava. A totes les entrevistes dic que és la meva heroïna i ara estem jugant juntes a la selecció”, diu amb sinceritat.

“He estudiat comunicació audiovisual. Quan acabi la meva etapa com a jugadora de bàsquet, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb això, però encara no hi he pensat gaire. Comentar partits de bàsquet a la televisió o a la ràdio seria genial, però sempre al darrere de les càmeres, que m’impacten molt”, deixa anar. La WNBA l’ha fet guanyar experiència amb el tracte amb els periodistes. “Fora de la pista continuo sent molt tímida, però a la pista em transformo. Com que jugo des dels sis anys, tot em sembla molt natural. M’abstrec de tot el que envolta el partit i em deixo anar”, afegeix.

“Sóc molt exigent. No és que tingui un caràcter difícil, però quan no em surten les coses com jo vull, salto i m’enfado. Aleshores les persones que més reben són les més pròximes”, explica la badalonina mentre riu.

França, rival del combinat masculí

La selecció espanyola i França disputaran aquesta tarda (19.30 hores, TVE) un dels partits més interessants dels quarts de final del quadre masculí. El guanyador de l’enfrontament se les haurà de veure amb el combinat que s’endugui el duel entre els Estats Units i l’Argentina (23.45 hores). A més, Austràlia competirà contra Lituània (16 hores) i Croàcia jugarà contra Sèrbia (3.15 hores). Les semifinals estan programades per divendres.

stats