La carta més dolorosa del món
El Palau Robert de Barcelona acull aquests dies l'exposició Feminista havies de ser. Una de les primeres estacions inclou un tuit d'un article de l'ARA amb una frase de Breanna Stewart: "Recordo de què feia olor. Cigarrets i brutícia". La dues vegades campiona de la WNBA va patir abusos durant dos anys quan encara era una nena: "Era un treballador de la construcció i fumava. No ets capaç d’oblidar aquestes olors”.
Tipa de ser assetjada, l’actual estrella de les Seattle Storm, que fa alguns dies es van proclamar campiones de la WNBA per segona vegada en tres anys, es va refugiar en l’esport. "El bàsquet es va convertir en un espai segur per a mi. Però cap espai era segur del tot”. Quan va ser capaç de dir prou només tenia onze anys. Oblidar va ser la manera de sobreviure. “Els detalls se’m tornen confusos. Hi ha parts d’aquell dia que no recordo. He sentit que això és habitual quan pateixes un trauma d’aquesta mena: la teva ment substitueix els records per espais en blanc”. Els seus pares la van fer anar a la policia, on va fer una declaració.
“D’alguna manera continuo sent aquella noia d’onze anys que l’única cosa que volia era anar a entrenar-se. Mai he anat a teràpia. No en volia parlar. No volia reviure-ho. És una cosa que he intentat amagar tant com he pogut [...]. Cada cop que ho explico a algú m’angoixo una mica. Desitjaria que fos tan simple com dir que només és una cosa que em va passar a mi. Una part és així de simple: literalment és una cosa que va passar. Però no sé per què. No sé per què passen coses així. O per què l’abús sexual continua existint”. Un dels objectius de l'exposició que proposa la Natza Farré és, precisament, enviar el missatge que es poden capgirar les coses, que no ens hem de resignar al fet que segons quines misèries continuïn passant. És per això que, inspirada després de llegir el relat de l’abús sexual escrit per la gimnasta McKayla Maroney, Stewie va decidir fa tres anys explicar la seva experiència a través d'una carta. "Després d’haver-la compartit, sé que no importa si m’incomoda parlar del tema perquè, com a supervivent, ara assumeixo una certa responsabilitat. Si t’estan maltractant, explica-ho a algú. Si no et creu, explica-ho a algú altre”.
La resiliència de Stewart l'ha conduït a protagonitzar més històries de superació. El 15 d'abril del 2019 es va trencar el tendó d'Aquil·les jugant la final de l'Eurolliga amb el Dinamo Kursk rus. La jugadora, que va fer una part de la recuperació al pavelló del GEiEG de Sant Narcís a Girona, va superar les previsions de tots els metges i un any i mig després de la lesió ha sigut designada MVP de les finals de la WNBA.
