VALLPARADÍS
Misc 20/01/2014

D'una debilitat a una fortalesa

i
àlex Gozalbo
2 min

La temporada 2004-05 el Fuenlabrada va dominar l'Adecco Or. L'equip entrenat per Luis Casimiro va aconseguir l'ascens a la Lliga Endesa i va decidir mantenir el bloc de jugadors que tan bon rendiment li havia donat. La realitat, però, va ser molt diferent i el conjunt les va passar magres a la nova categoria, on els seus jugadors no eren capaços de treure profit dels seus sistemes habituals i van passar de dominar el joc físicament a no poder competir contra adversaris més atlètics.

Durant un entrenament, un dels jugadors interiors del Fuenlabrada va seguir el seu instint i va fer un moviment diferent que va tenir èxit i que no va passar desapercebut als seus entrenadors. Dies després el cos tècnic de l'equip havia aconseguit integrar aquella variació en el seu patró ofensiu habitual. Els resultats no van trigar a arribar i l'equip va començar a millorar. El conjunt va convertir la debilitat, una evident inferioritat física, en una fortalesa.

Durant anys els entrenadors de la Lliga Endesa van intentar combatre tàcticament aquesta proposta del Fuenlabrada, que hi recorria en cada moment de dificultat per assegurar-se punts fàcils. Tots els tècnics van intentar desactivar un sistema que es va posar de moda i que van adoptar no pocs equips de la competició.

Anys després Aíto García Reneses va incorporar aquest sistema al bagatge tàctic de la selecció espanyola, ho va fer per superar una fase imprecisa de joc i eliminar Lituània en les semifinals dels Jocs Olímpics de Pequín. La jugada en qüestió va ser batejada com a Fuenlabrada pel tècnic madrileny, a qui sempre li agrada reconèixer l'autoria dels seus esquemes de joc.

L'anècdota resumeix en què s'hauria de convertir el bàsquet del futur: jugadors intel·ligents, entrenadors que innoven i companys de professió que milloren la novetat.

stats