La vida no acostuma a acabar bé. Eduard Kucharski es va passar els últims anys de la seva existència pràcticament cec, amb una visió lateral mínima que ni tan sols li permetia reconèixer els seus amics i familiars. L’exjugador i exentrenador va deixar d’anar fa anys als pavellons de bàsquet, cansat de no poder seguir el joc que tant va estimar. Els partits importants els seguia a través de la televisió. Se situava al costat de l’aparell i escoltava la narració. La resta, formes borroses.
Quan la seva dona va faltar, Eduard Kucharski va decidir que ja n’hi havia prou de lluitar, i, sis mesos després i ja sense possibilitat de caminar sense ajut de ningú, va morir, als 89 anys. Ho va fer al seu paradís personal de Valldoreix, una casa farcida de records on cada racó fa olor de bàsquet, lluny d’hospitals impersonals als quals es va negar a ser traslladat.
Quan va començar la Guerra Civil, Eduard Kucharski jugava a futbol, però després es va convertir en un dels grans pioners del món del bàsquet. Primer, com a jugador, va inspirar-se en els porto-riquenys i va popularitzar un tir en suspensió molt avançat a una època en què el normal era utilitzar les dues mans i fer servir la tècnica de la cullera. Director de joc, estimulava les seves habilitats fent botar pilotes de tenis; no va ser un base ortodox, i situava els seus companys des d’un racó de la pista. Després, com a entrenador, va inventar el carretó, un estudiat sistema de bloquejos indirectes que després van popularitzar Epi i Navarro.
Eduard Kucharski poques vegades va cobrar per la seva feina. No era costum en un període amateur en què els delegats dels clubs manipulaven els rellotges i les estrelles dels equips jugaven a canvi de vambes, gavardines o entrades per veure els partits de futbol. El seu primer contracte professional el va tenir quan va viatjar a Bolonya per ocupar durant tres anys la banqueta del Virtus. Quan va tornar d’Itàlia va entrenar la Penya, que amb ell va guanyar la primera Lliga de la seva història, i el Barça, que va aconseguir una Copa.
El bàsquet actual no s’entendria sense l’aportació de valents pioners com Eduard Kucharski, un català que va reinventar l’esport. El seu llegat, la seva contribució al joc, és tan gran que mereix molt més que els protocol·laris minuts de silenci amb els quals va ser recordat abans dels partits de la Lliga Catalana i la Lliga Endesa. Si no, quina gran decepció.
