Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

Guanyar títols sense perdre aficionats

“Les defenses et fan guanyar títols, però et fan perdre aficionats”. La frase va ser pronunciada la setmana passada durant un dinar que l’Eurolliga va organitzar a Barcelona amb representants de 20 mitjans de comunicació, entre els quals hi havia l’ARA. L’organisme està preocupat per l’evolució que el bàsquet està tenint i comença a escoltar les veus que consideren que és un risc deixar el joc en mans dels entrenadors. Els tècnics utilitzen tàctiques lícites per treure avantatge del reglament i assegurar-se més bons resultats, però això allunya l’espectacle dels seus seguidors. Les faltes tàctiques per evitar els contraatacs en són un exemple, però no l’únic.

L’Eurolliga sempre ha sigut pionera a empènyer la FIBA a modificar les regles, però els canvis mai són ràpids i arribar a consensos no sempre és senzill. L’engranatge és lent. Cada estament del món del bàsquet té els seus interessos i es necessita algú que aixequi la mirada i pensi en l’interès global, posant-se en la pell dels aficionats. L’objectiu ha de ser que el joc sigui més espectacular, més ràpid, més obert, més just i més clar per a l’espectador.

Obligat a competir amb moltes ofertes d’oci, el bàsquet europeu necessita un rumb clar, estable i ambiciós. L’Eurolliga va reunir fa anys un àrbitre, dos entrenadors, un jugador, dos especialistes en màrqueting, un periodista de televisió i un expert en videojocs. De la trobada en van sortir algunes de les modificacions reglamentàries que s’han posat en pràctica últimament. Altres idees, com la d’eixamplar la pista, van quedar arxivades.

El bàsquet necessita ara una altra sacsejada per recuperar l’essència del joc, ja que, pressionats per resultats esportius concrets, els clubs tendeixen a oblidar que l’objectiu de tot plegat és passar-s’ho bé. Sense deixar de competir, l’esport ha de ser diversió. Els exemples d’èxit del Golden State Warriors i del Reial Madrid ajudaran els equips a entendre que es poden aconseguir títols sense perdre el somriure, però es necessiten canvis de reglament per accentuar aquesta tendència.

Perdre’s en guerres internes sobre el control de les competicions o el calendari internacional no és la millor solució. L’aficionat que ha de decidir si compra una entrada per veure una pel·lícula o un partit de bàsquet és al·lèrgic a aquestes lluites. El seu objectiu és, simplement, divertir-se. Convé no oblidar-ho.

Històries de superació esportiva