BÀSQUET - COPA DEL MÓN
Misc 03/09/2019

Un ‘aussie’ atípic que lluita contra l’autisme

Joe Ingles combina un rendiment fiable amb una vida gens excèntrica

i
àlex Gozalbo
3 min
Joe Ingles, aler de la selecció australiana, durant el partit de la Copa del Món contra el Senegal.

Barcelona“Siguem sincers. Tinc entrades, soc lent i no gaire fort, però tot i això continuo tenint èxit en l’un contra un”. Joe Ingles és un dels jugadors de bàsquet amb més haters del món, però ell s’ho agafa amb filosofia. Quan va signar un contracte de 52 milions de dòlars (uns 47,4 milions d’euros) per quatre temporades amb els Utah Jazz, molts aficionats van criticar l’operació. El temps li ha donat la raó i el jugador australià s’ha convertit en un dels jugadors de perímetre més fiables de la NBA.

L’exjugador del Barça és una estrella atípica. En una època en què triomfa l’extravagància, ell fa bandera de la normalitat. La seva indumentària habitual són uns texans, un jersei de la franquícia i unes Converse Chuck Taylor negres. “A mi m’agraden les meves vambes. No em veureu gaire sovint als comptes d’Instagram que recopilen els millors looks del dia. Em compro deu parells de Chucks negres i les utilitzo fins que les destrosso. Aleshores en demano deu més i llestos”. La frase, sorgida d’una conversa amb el prestigiós periodista Adrian Wojnarowski (ESPN), resumeix la manera de viure d’aquest jugador que cada any supera les expectatives que genera. Ahir, per exemple, es va quedar a un pam de fer història a la Copa del Món de bàsquet. A l’aler li va faltar una assistència per convertir-se en el primer jugador que aconsegueix un triple doble en el campionat. Ingles va sumar 17 punts, 10 rebots i 9 assistències en la victòria d’Austràlia contra el Senegal (81-68). Tot i que no va ser el màxim anotador, un mèrit que va correspondre a Patty Mills (22 punts), va ser el jugador més decisiu.

Quan va arribar als Utah Jazz, pocs creien en les possibilitats de Joe Ingles, però a poc a poc s’ha guanyat el respecte de tothom. La seva versatilitat sobre la pista i la seva intel·ligència (un concepte al qual els nord-americans es refereixen com a IQ o intelligence quotient ) han impulsat la seva trajectòria internacional. “Hi ha alguns jugadors que quan són a la pista fan que el conjunt sigui més gran que la suma de les parts. No hi ha res que ell no estigui disposat a fer per a l’equip. Aquest és l’estil de joc que el fa diferent. Les coses que fem sobre el parquet milloren amb ell”, recorda Quin Snyder, el metòdic entrenador d’un equip en què fins fa poc hi havia Ricky Rubio. La relació entre l’australià i el català va néixer a Barcelona i es va enfortir a Salt Lake City.

Dennis Lindsey, el vicepresident executiu dels Utah Jazz, situa Ingles entre els deu millors alers de la NBA. No exagera. “Si li dius això a un aficionat casual, s’ho agafaria com una heretgia, però sabem el que tenim”, opina amb l’orgull de qui va saber valorar un jugador al qual moltes franquícies, com ara Los Angeles Clippers -equip amb què va realitzar una pretemporada- van rebutjar.

El diagnòstic que ho va canviar tot

Joe Ingles és pare de dos fills, un nen i una nena. El noi, el Jacob, va ser diagnosticat amb autisme i la seva parella, la Renea, va expressar els seus sentiments escrivint una història commovedora a Exclusive Insight. “ El diagnòstic ens va sacsejar. Sabíem què era l’autisme, és a dir, n’havíem sentit a parlar. Tot i això, cap de nosaltres va saber entendre en aquell moment la complexitat del trastorn. Vam intentar ser positius”, deia al text.Les seves reflexions, tan crues com optimistes, es van convertir en virals. L’aler, per la seva banda, reconeix que la seva vida es va convertir en una muntanya russa d’emocions. “Hi va haver molts dies en què realment no volia anar a jugar, però amb aquests jugadors, aquest entrenador i la meva família, per descomptat, les coses es porten una mica millor”, adverteix.

Diferents estrelles internacionals que actualment disputen la Copa del Món a la Xina han explicitat el suport a Ingles els últims mesos. Des de Ricky Rubio fins al francès Rudy Gobert i el nord-americà Donovan Mitchell, que es va gravar el nom de Jacob i un símbol contra l’autisme a les vambes. “No és només un company d’equip. És un amic i un germà. Tot el que li passa a ell, nosaltres també ho patim. Sé que difícil que és. És genial per a la comunitat i el món tenir pares així. No són tímids a l’hora de parlar sobre el problema que tenen i també estan ajudant altres persones en la mateixa situació”, diu el base del Masnou.

stats