Josep Lluís García Surrallés en un món de gegants
La situació es repeteix cada vegada que un jugador canvia d’equip o anuncia la seva retirada. El club convoca una roda de premsa i, abans d’emocionar-se, l’esportista dóna les gràcies als companys de vestidor, els membres del cos tècnic, els aficionats i els treballadors de l’entitat. Els periodistes no acostumem a existir. Alguns, cada cop més, ens veuen com un enemic o, si més no, com un mal necessari. Els altres ni tan sols han percebut la nostra presència o la mimetitzen amb la resta del mobiliari habitual.
Josep Lluís García Surrallés és una agradable excepció. Els jugadors el veneren i aturen la roda d’escalfament de qualsevol partit per saludar-lo amb entusiasme. Ho fan els del Fiatc Joventut, als quals fotografia cada quinze dies, però també els de l’equip rival, que el veuen una o dues vegades a l’any. El fotògraf porta anys fent-se estimar. Dino Radja és un dels pocs jugadors que es va resistir a aquest fotògraf entranyable, que va ser l’autor de la primera portada de la mítica revista Gigantes del Basket. A la imatge apareixien Fernando Martín i Greg Wiltjer, un pivot canadenc del Barça. D’això fa 30 anys.
El fotògraf, que està a punt de complir 69 anys, acaba d’inaugurar una exposició a Sant Adrià del Besòs, on es va estrenar exposant per primera vegada i on ara torna per tancar el cercle. El recull proposa un apassionant recorregut pel món del bàsquet a través d’unes 100 fotografies. N’hi ha una que té un valor especial per a Josep Lluís García Surrallés, la del primer partit oficial de Ricky Rubio a Badalona. “Li tinc una gran estima. És com el meu nét”, diu mentre es mira una instantània en què el base, empipat per una decisió arbitral, mossega una pilota de bàsquet.
Anar als pavellons de bàsquet és més agraït quan saps que et trobaràs amb el somriure de Josep Lluís García Surrallés i que, amb una mica de sort, et tornarà a explicar una d’aquelles anècdotes de les pistes gregues, d’on ell i Miguel Panadés, el redactor que el va acompanyar durant anys, havien de sortir esquivant dracmes. Les seves fotografies han retratat una època històrica del bàsquet català que no serà fàcil de repetir. El salt inicial dels germans Gasol a l’All-Star serà la icona d’uns anys irrepetibles, però les seves imatges han de servir per explicar aquesta etapa de la millor manera possible. El seu llegat serà ajudar-nos a recordar els matisos d’uns fets excepcionals protagonitzats en, com a ell li agrada dir, un món de gegants.
