Ricky Rubio: “La felicitat te la dóna guanyar partits”

BarcelonaRicky Rubio, base català dels Minnesota Timberwolves (NBA), va presentar ahir a Barcelona el seu campus, que se celebrarà del 5 a l’11 de juliol a Santa Maria del Collell.

Ricky, com et trobes?

Fa cinc setmanes que em van operar i començo a caminar amb normalitat. Espero que aquest estiu serveixi per fer un reset i recuperar tota l’energia. Els metges volen supervisar la meva evolució, així que em passaré l’estiu anant i venint. He d’anar als Estats Units cada quatre o cinc setmanes i l’últim període de recuperació el faré allà. Estic content de passar una part de la recuperació aquí, perquè mentalment ajuda molt.

Tenies ganes de tornar?

A Minnesota hi estic molt còmode, però casa sempre serà casa. Aquí hi estic molt bé i tinc molts amics i la família.

Quins terminis et marques?

Com que la lesió afecta els cartílags, no convé forçar els terminis. No tenir una data de tornada fins a l’octubre, que és quan comença la pretemporada, és un avantatge. Suposo que cap al juliol començaré a fer coses amb impacte. No vull tenir problemes en el futur i és per això que vaig renunciar a jugar amb la selecció espanyola.

Les lesions són el pitjor malson d’un esportista.

Sí, perquè són coses que no pots controlar. El que depèn de tu sempre es pot millorar i saps com treballar-ho. Les lesions arriben quan menys t’ho esperes i són frustrants... Intento veure la part positiva i agafar-m’ho com un repte que m’ajudi a créixer mentalment.

Els Minnesota Timberwolves han sigut el pitjor equip de la temporada. Al marge de les lesions, ¿en què heu fallat?

No som el pitjor equip de la NBA, ni molt menys. Les lesions han afectat molts equips. Els Oklahoma City Thunder, per exemple, han quedat fora dels play-off. Nosaltres som un equip jove i necessitem veterans, que són els que s’han lesionat i no han pogut tirar del carro en els moments complicats. Els joves han evolucionat molt ràpid, però la temporada ha sigut dura i difícil per a nosaltres.

Heu trobat a faltar Kevin Love.

És un jugador de gran nivell, però crec que amb Andrew Wiggins i Anthony Bennett hem cobert molt bé la seva absència. És un dels millors jugadors de la NBA i l’hem trobat a faltar. Dit això, crec que nosaltres tenim un gran futur.

¿Veus el projecte dels Wolves esgotat o esperançador?

Ni molt menys esgotat, però hem de donar resultats aviat perquè portem molts anys sense disputar els play-off i la gent ens ho demana. Hem aconseguit els tres últims números 1 del draft i la franquícia té moltes esperances. Ens falten alguns veterans per poder competir amb els millors.

ESPN va assegurar que el teu entorn havia demanat un canvi d’equip.

Llegeixo els rumors, però no vull sortir dels Timberwolves.

¿Com és compartir vestidor amb Kevin Garnett?

M’ha sorprès. És un gran treballador i sempre és el primer que arriba als entrenaments. Sempre vol millorar i és un gran exemple per a la resta. Ens ha ajudat a saber de què va aquesta lliga.

La competència és gran. La NBA no ha tingut mai tants bons bases.

No recordo un altre campionat amb tants bons bases. És una de les posicions més difícils. L’altre dia comentava a un amic que Mike Conley hauria sigut All-Star en qualsevol altra època.

Demostrat ja que tens un lloc a la lliga, ¿quin és el teu següent repte?

Vull anar pas a pas. M’agradaria molt jugar els play-off. M’he sentit molt important en aquest equip i he percebut que l’ajudava a sumar victòries. La felicitat te la dóna guanyar partits.

Què et demana l’entrenador, Flip Saunders?

Lideratge, decidir la jugada correcta i que mani. Els bases estan potenciant el seu aspecte anotador, però jo sóc de la vella escola. M’agraden els bases que condueixen l’equip. Porto quatre anys i ara em sento preparat per fer un salt endavant. Si les lesions em respecten, vull fer un salt de qualitat.