Copa del Rei
Misc 16/02/2018

"A jugar": el dia en què Aíto va alinear un fotògraf a la Copa del Rei

Eduard Omedes i Josep Lluís García Surrallés recorden alguns moments memorables del torneig

i
àlex Gozalbo
3 min
La Copa del Rei d'aquest any es juga a Las Palmas

Enviat especial a Las PalmasQuan els aficionats recorden els passatges més mítics de la Copa del Rei de bàsquet, el primer que els ve al cap és una imatge, una fotografia a través de la qual s'ha construït un relat. Durant molts anys les instantànies de Josep Lluís García Surrallés ('Gigantes del Basket') i Eduard Omedes ('Mundo Deportivo') van impartir càtedra. Ara que ja estan jubilats, els dos fotògrafs conversen amb l'ARA com a testimoni de les seves vivències.

"La Copa del Rei de bàsquet és un dels espectacles més ben muntats que hi ha. L'ambient és brutal i sempre t'ho passes molt bé. Jo n'he cobert moltes", opina Omedes, que recorda amb especial estima la de Màlaga del 2001. "El Madrid es va passar el partit fent-li faltes a Pau Gasol perquè pensava que, com que era jove, els fallaria tots. Encara no el coneixia ningú i va ser decisiu. Vaig fer una foto molt maca, que era ell en braços dels seus companys. Durant molts anys va estar penjada a la redacció de 'Mundo Deportivo'".

El fotògraf té una altra història sorprenent. "Abans d'un partit de la Copa del Rei li vaig dir a Aíto García Reneses que em deixés jugar una estona. 'Ja m'ho pensaré', em va contestar. Quan el Barça estava guanyant el partit de quarts de final per 20 punts de diferència el tècnic em va assenyalar i em va dir 'a jugar'", relata Omedes.

El llistat d'anècdotes va més enllà de la Copa del Rei i no s'acaba mai. "La majoria d'experiències memorables les hem viscut a Salònica. Una vegada hi va haver pluja de monedes. En acabar el partit els jugadors veterans van marxar corrents, però Palacios, un júnior, es va despistar. Va agafar un anunci de fusta i se'l va posar al cap. Una altra vegada una moneda va impactar al cap de Joan Vilaprinyó, fotògraf d''El Periódico'. Toni Bové li va cosir amb vuit punts un trau al cap. A Istanbul em va impactar un petard a la boca", rememora Surrallés.

"La posició és important, però no és vital. És més important conèixer el joc", opina Surrallés. "Has de tenir clar què està passant, quin és el focus d'atenció, però el bàsquet no és l'esport més difícil de fotografiar ja que els jugadors arriben moltes vegades a la teva posició. L'estètica ha canviat molt amb els anys i ara pots fer bones fotos en què no aparegui la pilota", corrobora Omedes, que destaca la feina de José María Alguersuari. "Les càmeres han canviat molt i el digital ens ha canviat la vida", afegeix Surrallés.

Els inicis d'aquests dos fotògrafs van ser atípics. "Jo col·leccionava pessebres i una vegada en vaig regalar un a un sastre, que em va correspondre amb una càmera, això va fer que m'agafés la fal·lera. La primera foto professional que vaig fer va ser d'un partit de la Penya", recorda Surrallés. "Jo estava estudiant Econòmiques, que era un avorriment. Feia fotos com a aficionat i quan va aparèixer l'Assemblea de Catalunya vaig començar a fer fotos. Un temps després 'Mundo Deportivo' em va demanar que fes el Mundial de Futbol de l'any 1982. Vaig dir que sí, però que només m'hi estaria quatre mesos. Al final van ser 40 anys", explica Omedes.

"Entre els fotògrafs catalans hi ha molt bona relació. Els madrilenys ni es parlaven i a la 'final four' de Praga vaig haver de separar dos fotògrafs grecs que estaven a punt de donar-se cops de punys", diu Surrallés. "Ens vèiem més entre nosaltres que amb les nostres dones", bromeja Omedes.

Surrallés era tan estimat pels jugadors que molts interrompien la roda d'escalfament per saludar-lo. "El tracte que he rebut sempre ha sigut molt amable. Només n'hi ha un que no he pogut fotografiar mai", diu pensant en Dino Radja.

stats