Torna el mític esperit dels anys 80
Durant els mesos posteriors a la seva retirada, Magic Johnson va tenir malsons en els quals es veia jugant a bàsquet contra Larry Bird. Algunes vegades no aconseguia moure el cos en el somni. El joc era molt lent i no podia ni tan sols agafar la pilota. En canvi, el seu etern adversari es desplaçava per la pista a gran velocitat. Gairebé es podia dir que volava. L’anècdota, explicada al llibre Cuando éramos los mejores (Contra), serveix per resumir una rivalitat de la qual van sortir beneficiats tots dos. L’un va fer millor l’altre.
La permanent batalla entre l’estrella dels Lakers i la dels Celtics es va convertir en símbol de moltes coses; de la rivalitat entre dues franquícies mítiques de la NBA, entre l’Est i l’Oest, entre el glamur i l’austeritat i fins i tot entre els negres i els blancs. Però, sobretot, el seu duel va ser l’excusa perfecta perquè els dos jugadors es passessin hores i hores millorant les seves virtuts. La gran beneficiada, doncs, va ser una NBA que va protagonitzar una època daurada de l’esport nord-americà.
La situació es repeteix anys després, però amb un matís. La lluita per dominar la competició no afecta ara només dues estrelles sinó un grapat. LeBron James, Stephen Curry, Anthony Davis, James Harden, Kevin Durant, Russell Westbrook i Marc Gasol han començat la temporada amb opcions reals d’acabar-la sent escollits com a millors jugadors (MVP). Les motivacions de cadascun d’ells són diferents, però tenen la mateixa força i credibilitat. La lluita els portarà a augmentar les seves hores de preparació i, en conseqüència, a fer créixer el nivell d’una lliga que cada vegada s’allunya més de les europees. L’escletxa s’ha fet més gran.
