POLIESPORTIU
Misc 07/09/2018

“Quan estava competint no em veia capaç d’acceptar que era gai”

El judoka Marc Fortuny explica que acceptar-ho l’ha fet més feliç que mai

i
àlex Gozalbo
3 min
Anna Vilanova, professora de sociologia, i Marc Fortuny, judoka, asseguts en un banc de Barcelona.

BarcelonaMarc Fortuny és un judoka que per poder sortir de l’armari va haver de deixar l’esport de competició. “No tenia cap referent gai en l’esport d’alt rendiment i això potser m’hauria ajudat a veure les coses d’una manera diferent. No em sentia identificat amb els estereotips que hi ha a la societat. No podia ni dormir, no m’acceptava, i el meu rendiment es va veure afectat. No podia avançar i vaig decidir deixar el judo -un esport que practicava des dels cinc anys- per acceptar-me”, diu a l’ARA Fortuny, que tenia 23 anys quan va abandonar l’esport d’elit.

“Les seves pròpies pors i prejudicis el van afectar fins al punt de costar-li molt acceptar-se. No se sentia segur i creia que era culpa seva. L’entorn en què estava tenia un llenguatge despectiu amb les altres orientacions sexuals. Tenia moltes pors. Em deia que volia ser normal i jo li deia que ja ho era”, explica Anna Vilanova. La professora de sociologia de l’esport a l’INEFC de Barcelona va viure tot el procés. “A la vida del Marc no hi havia cap referent gai. Quan va decidir fer el canvi, tot va anar fluint i no li va passar res de tot el que el preocupava”, recorda. “Tot el que temia que podia passar, fins i tot ser rebutjat, no es va complir, va ser tot el contrari. No sabia com reaccionaria el meu entorn i la resposta va ser i és molt bona. Les preocupacions que tenia eren irreals, la realitat és molt més fàcil. Em feia por la meva relació amb els companys i em feia preguntes absurdes, com si em farien el buit o si em mirarien malament”, afegeix Fortuny. Vilanova té clar l’origen dels dubtes del Marc. “Són pors que et venen donades per un entorn heteronormatiu que no ho facilita perquè no en parla”.

Tenir una visió preestablerta de com han de ser les coses no va ajudar gaire. “El judo és un esport de contacte molt estereotipat. Es relaciona amb conceptes com virilitat o masculinitat. Els adjectius associats a l’estereotip d’una persona gai no coincidien amb els del meu esport. Els estereotips que jo tenia al cap no m’encaixaven. Això no em va ajudar”, diu Fortuny, que ara vol reprendre la pràctica de l’esport. “Tres anys després de deixar el judo, és ara quan em sento segur amb mi mateix i em ve de gust tornar a competir per poder donar el màxim de mi mateix”, recorda.

“El context et condiciona”

El pas de sortir de l’armari va canviar l’autoestima del Marc. “Ara em penedeixo de no haver fet el pas abans. Quan vaig començar a adonar-me que m’agradaven els nois tenia 19 anys i les coses m’anaven molt bé a nivell esportiu. Ves a saber on hauria arribat. Em fa ràbia”, confessa el judoka.

Vilanova té una visió més global de la situació que va viure Fortuny. “La clau és no culpabilitzar la persona perquè no és una qüestió individual. El context et condiciona. Si en els entorns esportius se’n parlés més obertament i hi hagués referents, tot seria més fàcil, com passa en altres àmbits. No hem de caure en l’error de responsabilitzar la persona individualment. És un tema social, que condiciona els nostres comportaments. Canviar-ho d’un dia per l’altre és impossible i es necessita un treball a llarg termini”, adverteix la professora.

El Marc no busca protagonisme sinó facilitar el camí a d’altres esportistes joves que es puguin trobar en la seva situació. “Si el meu cas serveix per ajudar algú, estaré satisfet. Quan tenia 19 anys m’hauria anat bé parlar amb algú que hagués passat per la meva situació. Tot és un procés”, argumenta Fortuny, que quan practicava judo va haver de conviure amb els comentaris despectius dels seus companys de club.

“Diagnòstic per visibilitzar”

Tal com va explicar l’ARA, l’INEFC ha publicat un estudi científic sobre l’experiència d’un dels primers esportistes d’alt nivell que va acceptar la seva orientació sexual, el waterpolista Víctor Gutiérrez. “L’estudi demostra que quan un esportista té èxit, la resposta és molt favorable. Ell és el capità del seu equip i juga a la selecció espanyola. Tal com mostren altres estudis anglosaxons, quan es té èxit esportiu l’entorn ho accepta. Ara hem començat a estudiar què passa en altres casos, quan l’esportista no és dels millors de l’equip. Hem de fer un diagnòstic per visibilitzar què passa. Volem analitzar d’on venen les pors i ajudar a canviar el context. Quan hi hagi tres o quatre referents en cada esport, tot serà més fàcil”, argumenta Vilanova.

Fortuny hi està d’acord. “A la Primera Divisió de futbol hi ha més de 600 futbolistes. Només per estadística no pot ser que cap sigui gai. Hem de veure per què els jugadors no surten de l’armari. M’encantaria que una estrella del futbol, un referent, fes el pas. Això ajudaria molt a normalitzar la situació”, diu.

stats