La dificultat de respondre a les adversitats
La vida de l’entrenador de bàsquet no és senzilla. El més difícil no és planificar la temporada durant l’estiu, en què tots els moviments encaixen a la perfecció a la pissarra mental de cada tècnic; les dificultats comencen quan arriben els imprevistos. Els jugadors es lesionen, no s’adapten, es cansen, s’enfaden i perden l’interès pel rigor en el treball diari. D’aquesta gestió depèn l’èxit o el fracàs de qualsevol equip.
El Reial Madrid va acumular més elogis que títols la temporada passada, però està patint per agafar el fil d’aquesta campanya. La situació encara no és alarmant, però el joc de l’equip blanc genera dubtes i la credibilitat de Pablo Laso perd pistonada. L’entrenador basc ahir no es va poder treure el mal regust de la seva última visita al Palau Blaugrana, quan va abandonar la pista expulsat, escridassant els àrbitres, i empès en una cadira de rodes. El tècnic va ser incapaç de conduir els seus jugadors al triomf contra un rival amb cinc absències destacades, les dels quatre lesionats i la de Boki Nachbar.
El Barça, en canvi, va sortir reforçat d’un clàssic en què, és cert, hi tenia molt a guanyar i poc a perdre. Xavi Pascual ha sabut aprofitar les adversitats per fer créixer l’autoestima d’un equip que ho passarà malament però que mai no es rendeix. Els jugadors competeixen sempre, i aquesta és una virtut que acostuma a marcar la diferència. Com és habitual, quan pitjor bufa el vent millor és la resposta d’un entrenador que es reinventa en els moments difícils. El tècnic, a més, disposa de la col·laboració d’una secció més estructurada que la del seu etern rival. Joan Bladé, Joan Carles Raventós i Joan Creus han sabut ajudar-lo fitxant bé en un moment d’adversitat màxima. Veurem si Pablo Laso té la mateixa sort.
