La fidelitat com a mode de vida
El dia que Kobe Bryant va plegar de la NBA, els Lakers i Nike van aconseguir que el comiat d’un dels jugadors més odiats de la competició emocionés fins i tot els rivals que més l’havien escridassat, aquells que l’increpaven amb allò de “ Kobe sucks ”. La campanya, una estudiada iniciativa batejada com a Mamba Day, va fer que la distància entre l’amor ( love ) i l’odi ( hate ) fos més petita que la que prové de la indiferència. En un dels vídeos dissenyats per a l’ocasió Chick Hearn, el mític locutor mort l’any 2002 que té una estàtua a l’entrada de l’Staples Center, pronosticava que l’escorta jugaria “19 o 20 temporades als Lakers”. Pell de gallina.
Kobe Bryant i Dirk Nowitzki, encara en actiu amb els Dallas Mavericks, són els dos únics jugadors de la NBA que han aconseguit arribar a les 20 temporades sense necessitat de canviar de franquícia. El one man club portat a l’extrem. En una època en què ens hem acostumat a fer zàping de manera compulsiva o a canviar de companyia de mòbil segons la millor oferta, enamora comprovar com hi ha gent que ha fet de la fidelitat a una samarreta un mode de vida.
La Fundació del Bàsquet Català va aprofitar la festa en què celebrava el seu 25è aniversari per reconèixer la implicació de 16 jugadors que porten 20 anys o més al mateix club. Es tracta de Joan Bassa i Menna Manel Jarque (Bàsquet Sentmenat), Raúl Carabantes (Bàsquet Roquetes Garraf), Carlos Cárdenas (SA FA Sant Andreu), Alejandro de Diego (CB Samà Vilanova), Eduard Esteve i Miquel Fradera (AE Minguella), Laura López (Bàsquet Lima Horta), Marta Montori (IPSI), David Planas (AE Casp), Irene Puigivila (CB Roda de Ter), Ramon Roig (CB Bellpuig), Miquel Sánchez (CB Molins de Rei), Javier Tejedor (Bàsquet Castelldefels), Ramon Torres (CB Bellpuig) i Eduard Vallmajó (CB ADEPAF Figueres).
A diferència de Bryant i Nowitzki, que s’han fet rics jugant a bàsquet, a aquests 16 exemples homenatjats divendres els ha costat diners la seva fidelitat. Els esforços continuats per compaginar l’esport que estimen amb, primer, els estudis i, després, la seva feina són impossibles de quantificar. Tampoc es pot mesurar el sacrifici de prendre hores a la família i els amics. La seva fita mereix una recompensa i la millor que els podem donar és no oblidar el seu llegat, el d’un grup de gent implicada que es va desviure per mantenir encesa la flama de la seva passió.
