L’ALTRA MIRADA
Misc 19/05/2018

L’inesperat heroi de la Marató des Sables

Àlex Mora va acabar en 27a posició la Marató des Sables, un èxit per a un debutant

i
àlex Gozalbo
3 min
L’inesperat heroi de  la Marató des Sables

BarcelonaL’Àlex Mora té 27 anys, estudia INEFC, treballa en una botiga d’esports i és entrenador d’esquí, però fa unes setmanes es va convertir en l’heroi inesperat de la Marató des Sables. No s’havia imaginat mai acabar la prova entre els 100 primers i al final va ser 37è, un èxit majúscul per a un debutant que mai abans havia corregut una ultra.

Mora va començar a córrer gairebé per casualitat. “Venia d’un any molt dolent i, després de passar un temps a la muntanya, tornar a viure a Barcelona em va saturar. Vaig deixar de fer esport. Menjava malament i em vaig engreixar. Un dia el cap em va fer clic i vaig començar a córrer. Sense pulsòmetre i sense GPS”, recorda. De l’escena fa menys de dos anys, però a poc a poc es va anar engrescant. Primer una mitja marató i després un parell de maratons. “L’esport em va servir per canalitzar els nervis i les tensions, per gestionar la vida. Fa un any vaig prendre la decisió de participar a la Marató des Sables i vaig començar a estalviar”, explica.

Tot i que la preparació per fer la prova -una ultramarató que recorre 251 quilòmetres pel desert del Sàhara-és molt exigent, l’Àlex va disfrutar del procés. “La Marató des Sables no són només els set dies de competició sinó tota la preparació, la recerca de material nou, analitzar quin menjar t’aporta més calories amb menys pes... És igual d’engrescador que el desert”, assegura el corredor, a qui abans de viatjar al Marroc tothom li havia omplert el cap amb històries de por. “Vaig arribar molt espantat perquè tothom m’ho havia pintat molt malament. La gent m’havia dit que era com un infern. Pensava que podia acabar-la i em vaig plantejar caminar tan poc com pogués”, recorda Mora, que es posava el capítol de l’Utra Trail World Tour en bucle a la televisió de la botiga d’esports on treballa per motivar-se. Quan va arribar al Marroc es va adonar que el roadbook tenia molts trams iguals als de l’any anterior i això el va animar.

Durant les sis etapes, que equivalen a sis maratons, es va anar engrescant. “Després d’algunes etapes no vaig poder contenir les llàgrimes. Tot i que l’essència de la prova és estar una mica incomunicat, vaig pagar cinc euros per poder parlar deu minuts amb els meus pares, que es van posar a plorar”, reconeix.

Mora ho portava tot apamat. O gairebé. “La cursa t’obliga a improvisar, però jo ho portava tot molt controlat, des de què esmorzaria el primer dia fins al sopar de l’últim”, confessa. El més dur van ser els exigents entrenaments dels mesos previs, en què es va haver de sobreposar a alguns problemes físics: “Quan passes per mals moments durant els entrenaments tens dues opcions: queixar-te i plorar o callar i seguir treballant. La classificació final no és important, el que ha de quedar és com has fet les coses. Com que tinc la sort de fer INEFC, els entrenaments me’ls vaig planificar jo. El més difícil és exercitar-te amb la motxilla”.

Tot i les altes temperatures i el vent, Mora té clar quina és la principal adversitat de la Marató des Sables. “Jo vaig anar a competir amb la feina ben feta. El més difícil durant la cursa és dormir. Descansar bé és molt difícil i això és el pitjor, ja que et condiciona el rendiment de l’endemà”, diu l’Àlex, a qui el programa Tot gira (Catalunya Ràdio) va comparar amb Yuki Kawauchi, el japonès amateur que es va endur la Marató de Boston. “És amateur perquè té una altra feina que li deu agradar molt, però la seva dedicació és professional”, puntualitza.

Els següents reptes de Mora estan per concretar. “Tinc la sort de fer el que m’agrada. He fet dues maratons, però m’agradaria millorar els meus registres. Em moc per sensacions i ara m’agradaria fer l’Ehunmilak, una ultra de 168 quilòmetres que et dona punts per a la UTMB”, avança.

stats