Un torneig que encomana il·lusió
BarcelonaEl passat 2012 els Lluïsos de Gràcia i l’Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà (Acidh) van signar un acord de col·laboració amb l’objectiu de donar a conèixer la pràctica del bàsquet amb intel·ligència límit i establir llaços d’unió entre els jugadors de les dues entitats. Fruit d’aquest conveni va néixer un equip de bàsquet adaptat que participa en les competicions que organitza la Federació ACELL. La iniciativa es va anar enriquint amb nous conjunts, alguns d’ells pensats per donar protagonisme a l’esport femení.
El Torneig Stiga de Bàsquet Adaptat Sant Jordi, que diumenge va arribar a la seva setena edició, s’ha convertit en l’altaveu perfecte per transmetre algunes d’aquestes històries d’il·lusió, esforç i superació personal. La competició, que acumula diferents premis i reconeixements, va reunir quatre equips masculins (Encert Gràcia, Club Bàsquet Vila Montornès, Fedamar Joventut i Lluïsos de Gràcia-Acidh) i dos de femenins (Lluïsos de Gràcia-Acidh i TEB A). El campionat es va celebrar als Lluïsos de Gràcia, una històrica pista que data del 1962 i per la qual han passat protagonistes de prestigi mundial. La màgia del recinte, però, també té a veure amb la feina de molts preparadors desconeguts que han dedicat els seus esforços a formar canalla i dels tècnics que ahir van dirigir els equips de bàsquet adaptat. El saber fer d’aquests entrenadors no és senzill i veure’ls treballar en directe és un luxe, ja que han de multiplicar la seva energia per transmetre l’exigència necessària perquè els jugadors millorin amb una lògica adaptació que mai ha de caure en la compassió. “Jugueu i defenseu com sabeu”, repetia un d’ells. L’equilibri és complicat, i l’engranatge tampoc funcionaria sense la pacient pedagogia d’àrbitres que se senten part del procés i que no es limiten a fer la feina de jutges.
L’any 2020 la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia complirà 75 anys, i iniciatives com aquest torneig de bàsquet adaptat donen sentit a la implicació desinteressada d’un grup de persones que combinen rigor a la feina amb proximitat en les relacions humanes. Cada membre del club tenia clar el seu paper perquè el campionat es desenvolupés amb normalitat i els protagonistes fossin els jugadors. Cap afany de protagonisme per posar el focus en l’esport. Veure exemples d’esportivitat extrema, com el d’aplaudir cistelles del rival, va ser tota una lliçó en un matí de diumenge farcit de bàsquet sense aditius.
