Així va ser el succés (però el 95% és ficció)
El Mundo oferia ahir una peça estranya. Era una notícia, sense signar, sobre el llibre El secreto del Rey , de José María Zavala, en el qual es novel·la com Joan Carles va matar el seu germà petit Alfons, disparant-li un tret. "El 95% del que explico és ficció", declara l'autor, però això no li impedeix al diari titular la peça "Així va ser el succés que més el va marcar" i insistir, a dins, en el "profund coneixement [de l'incident] que té l'autor". Ofereixen també un fragment del llibre, just el que narra la mort del jove infant. Joan Carles apareix en el relat com a Juanito i se'l dibuixa com un noiet eixelebrat, que no calibra el perill d'anar jugant a la ruleta russa amb un revòlver. Però el cert és que Juanito tenia 18 anys i ja era cadet a l'Acadèmia Militar de Saragossa: havia de ser conscient del risc de jugar amb armes de foc. Paul Preston en fa un relat ben diferent, al seu llibre sobre el rei. Aquesta peça m'ha fet pensar en el llibre que va escriure -o almenys firmar- María Teresa Campos i que consistia en unes pseudomemòries de la princesa Letícia. Totalment inventades, però en primera persona, with a pair . " Se apresuraron en sacar a relucir lo de mi divorcio. Ni que hubiera matado a Kennedy, ¡coño! " o " Nadie cuida a Felipe como yo. Es más, nadie le mima como yo lo hago " són només un breu tast d'un títol imprescindible per als amants de la literatura freak .
Al racó de pensar
PABLO MOLINA
ARTICULISTA DE 'LIBERTAD DIGITAL'
"Rubalcaba, Méndez i Toxo: la troica cañí "
