"Ningú no entén que surtin lliures els assassins d'Anabel Segura i Olga Sangrador", diu el titular de portada de l'Abc . Faig memòria i no recordo que el diari em preguntés l'opinió. Perquè a mi no em fa cap il·lusió que aquests subjectes surtin al carrer, però entenc que hi ha una lògica en el sistema penal que, per sort, no la dicta l'estómac. En tot cas: com pot ser "ningú" el subjecte d'un titular? Feia temps que no detectava aquesta fórmula, que feia servir fa vint anys Anson, quan era director de l' Abc . "Clamor popular perquè...", "Indignació màxima per..." Quins temps! Ara encarregues una enquesta a una empresa amiga i llestos. En tot cas, més val això que no pas mentir, com Alerta Digital: " Lanzar una tarta contra un miembro de la castuza se paga más caro que explotar un coche bomba en un cuartel de la Guardia Civil ".
Amagant Berlusconi
Escric això a les 16.47 h. A la web d'informatius de Telecinco tenen 49 notícies visibles a la home . Cap d'elles és la de l'expulsió de Silvio Berlusconi -propietari del canal- dictada encara no fa un dia pel Senat. No és una qüestió d'actualitat: bé que aguanten peces del dia anterior. I el tema ha estat foto de portada a El Periódico , El País , La Vanguardia i El Punt Avui . És bon moment per recuperar aquella mítica entrevista que Paolo Vasile, el director general del canal, va concedir a El País , i que temo haver citat ja en algun Pareu anterior. "No som periodistes", declarava Vasile, a la qual cosa l'entrevistador preguntava: "I els periodistes de Telecinco?" "No, són comunicadors", responia. Nou intent: "Els informatius de televisió els fan els periodistes". "No". "Com que no?" "És diferent. Un informatiu no persegueix formar opinió. Un diari, sí". Llàstima de no tenir-lo davant per preguntar-li si una web persegueix o no formar opinió. O si, senzillament, en té prou esquivant una notícia incòmoda.
