13/02/2020

Anna Erra i el segrest del debat lingüístic

2 min
portada mundo 13/02/20

BarcelonaL'alcaldessa de Vic, Anna Erra, va triar malament les seves paraules sobre el fet d'adreçar-se a tothom d'entrada en català, al marge del color de la seva pell. No existeix una "aparença catalana" perquè de catalans n'hi ha de totes formes i, sobretot, colors. Parlar d'autòctons tampoc no és gaire encertat: en Junqi, el Charanjot o la Ysabella, per esmentar tres companys de classe del meu Quim, tenen pantones de color feliçment diversos però tots són exactament igual d'autòctons.

Ara bé, quan El Mundo o La Razón posen aquest afer en portada, no poden evitar manipular el contingut i pervertir el fons de la qüestió. Perquè, al capdavall, el que resulta racista és canviar de llengua perquè assumim que algú racialitzat no entendrà el català. És també capacitista: com si aquell que va arribar del Pakistan, el Marroc o Bolívia no tingués l'aptitud d'aprendre la llengua –subjugada, ferida, perseguida– del lloc on ha anat a parar, si no és que directament ja ha nascut aquí. Tots dos diaris fan creure que l'alcaldessa commina a no parlar castellà, a més, quan el que deia era que calia evitar fer-ho ja d'entrada, és a dir, precisament deixant-se endur per un prejudici. El més lamentable de tot plegat és que l'error formal –criticable i pel qual s'ha disculpat– acaba sent la caputxa amb la qual se segresta el debat. Que no és cap altre que el retrocés de la llengua i com fer-hi front. És normal que la caverna munti una tempesta en un got d'aigua a partir d'això.

(Per cert, La Razón escriu VIC així, amb totes les lletres majúscules. Deuen pensar que són unes sigles, del tipus Volem Immigrants Catalanoparlants).

Àlbum de titulars:

"La dona d'un crac del Barça, enamorada: el jugador li fa un cor de llet al cafè" (Secció En Blau, a El Nacional).

stats