Apadrini un condicional per salvar un titular

El condicional t’ho aguanta tot. Especialment si no especifiques quina és la condició. “Sánchez permetria a Torra excarcerar els líders de l’1-O”. Permetria... si què? Se suposa que volen dir “si guanya les eleccions”. Però ¿quin és el suport real que sosté el tan estrafet titular de 'La Razón'? Diu el subtítol: “No inclou al seu programa recuperar presons, per la qual cosa el Govern gestionarà la condemna com va passar amb Oriol Pujol”. Titular de condicional implícit i subtítol de bola de vidre. Només hi falta una enquesta cuinada per fer el ple al quinze. Mirem la columna del costat i... bingo! “Perilla la suma de la dreta i el PSOE acarona la majoria de la moció”. Doctrina de la por en el primer temps –colpistes desfermats pels carrers!– i orientació de vot en el segon: tu pots evitar-ho, per Espanya! La maniobra és ben barroera. I es basa en la idea que “perilla” una suma que, de moment, només viu en l’anhel i la demoscòpia de premsa.

Mentrestant, els partits que juguen irresponsablement a la provocació segueixen munyint-ne els fruits gràcies als mitjans afins. ¿Un partit polític demòcrata hauria de poder fer el seu acte electoral allà on vulgui? Esclar. Però quan Cs se’n va a depèn quins enclavaments del País Basc seria naïf pensar que ho fa per convèncer els habitants d’allà: està instrumentalitzant aquella plaça per al seu benefici electoral a l’Espanya nacionalista. “Sánchez calla davant dels assetjaments separatistes”, diu en portada l’’Abc’. I tanca el cercle: jugada perfecta des del punt de vista mediàtic per al partit taronja, que tot d’una s’ha vist atrapat en una pinça perversa entre el vot útil al PP i l’extremista de Vox. El debat polític ha de millorar i recuperar un to diferent. I la primera responsabilitat és dels partits.