Arrimadas contra la irrellevància: ¿qui li donarà ales?

BarcelonaInés Arrimadas necessita marcar d’alguna manera que el seu lideratge pot treure el partit taronja de la irrellevància. Donar els vots per a una pròrroga de l’estat d’alarma és una manera intel·ligent de fer-ho, perquè l’única opció que té és la de fracturar –i d’això en saben un munt– per mirar de convertir-se en frontissa. Al capdavall, l’establishment els estima més a ells que no pas als peluts i els desafectes. "Sánchez amarra el suport de Cs a l’alarma després del vaitot d’ERC", diu El Mundo, que ho ven com una fita del president espanyol. Que regalin un titular en positiu a Sánchez és la mesura del nivell de desesperació per trencar l’actual configuració de govern a Madrid. A la resta de la premsa cedeix és el verb que acompanyava més cops Sánchez. Ho feia a La Vanguardia, a El País i a El Periódico i aquesta petita picada de crostó sembla indicar que, malgrat tot, aquestes capçaleres estan disposades a aguantar el govern d’esquerres, ni que sigui amb el concurs d’independentistes. A l’ARA el verb era pacta i El Punt Avui suggeria marro, ja que deia que Sánchez "s’hi abraça", no aclaria si amb mascareta o sense. I a La Razón deuen estar sorpresos que tots els cotxes vagin en direcció contrària: "Sánchez lliga Cs però negocia fins al final amb ERC la pròrroga". Evidentment, el diari de Marhuenda no pensa alimentar la tesi que Arrimadas pot revifar un partit. Sap que el seu hipotètic creixement ho seria a costa del PP.

Quan està formant-se l’onada d’una crisi d’upa, la teoria diu que el poder promociona l’estabilitat política. Sempre que les mesures econòmiques instades no li vagin en contra, esclar. Les portades dels propers dies seran determinants per saber com s’arrengleren els diaris més lligats als bancs i a la resta d’extensions d’aquest poder.