El diari ‘As’ i aquell paradís laboral anomenat Qatar

“A Qatar no hi ha esclavatge i es respecten tots els drets”. Aquesta cita d’un treballador jordà titula un reportatge de l’esportiu As sobre les condicions laborals al país que organitzarà el Mundial de futbol del 2022. “No hem tingut cap problema, més enllà d’alguna discussió per les màquines del gimnàs, que són poques per a tants”, diu un altre dels entrevistats, responsable de vetllar pel presumpte bon compliment de les obres i a qui imagino amb bona musculatura, sobretot a la part de les galtes. Amnistia Internacional, segons llegeixo a Eldiario.es, ha posat el crit al cel: la peça resulta ofensiva, tenint en compte que es calcula que ja han mort 1.200 treballadors en les obres relatives al Mundial. Una esplèndida notícia -imagino- per a la font de l’ As, a qui li va millorant la disponibilitat de màquines de gimnàs a un ritme esplendorós. Aquesta xifra d’accidents laborals no apareix enlloc de l’article, que ha parlat només amb els treballadors de (l’escassa) classe mitjana. I, així, l’ As aplaudeix que tinguin piscina coberta, sala d’internet, mesquita per als musulmans i assegurança mèdica. De fet, l’article és un excusatio non petita, accusatio manifesta de manual: tothom apareix defensant el país, però no s’informa de quines crítiques concretes ha rebut. “Ganes de contaminar”, diu una de les fonts, altre cop sense especificar qui ha dit què. La FIFA i l’ONU -dos organismes de rellevància inapel·lable en aquest afer- han deplorat les condicions laborals al país. ¿Vostè les ha vist esmentades a l’article? Jo tampoc. Una última dada simpàtica. L’empresa Qatar International Media Group va comprar al febrer el 10% de Prisa, el grup editor del diari As. Acabo amb una dita molt nostrada: les relacions qatarianes generen dependències molt fines.