El Banc d’Espanya aigualeix l’eufòria de ‘La Razón’
L'"España va bien" bis de Rajoy va topar ahir amb una galleda d’aigua freda tirada pel Banc d’Espanya, que reclama més precarietat laboral. Evidentment, ells fan servir termes eufemístics, i algun diari comprava el titular esquiu. Era el cas de La Vanguardia, que obria portada amb “El Banc d’Espanya vol més flexibilitat laboral”: la flexibilitat és, a priori, una característica positiva, com sabem els que fa anys que no ens arribem amb la punta dels dits als peus. El que no se sol dir tant és que aquesta flexibilitat ho és sempre en un sol sentit -fer fora gent amb la mínima indemnització possible-, de la mateixa manera que quan algú parla de “redimensionar” una empresa sempre és enviant gent a l’atur. Dos diaris oferien la correcta descodificació de la consigna llançada per l’autoritat bancària: “El Banc d’Espanya demana menys protecció per als llocs de treball fixos” ( El País ) i “El Banc d’Espanya demana abaratir de nou l’acomiadament” ( El Mundo ). En tots dos casos també obria portada.
No ho feia a La Razón, esclar, sinó que el diari de Francisco Marhuenda destacava en la seva primera aquest fantàstic titular: “Rajoy donarà més ajudes i dies d’excedència per fill”. D’aquest titular val la pena subratllar-ne la forma verbal: futur simple. No “donaria”, sinó “donarà”. És un titular que donava per fet que governarà. I que obviava que es tracta d’una promesa. Però, esclar, un titular amb “promet” no dóna gaires garanties. Com quan Rajoy va prometre no apujar l’IVA (i el va apujar del 18% al 21%), o quan Rajoy va prometre no instaurar el copagament (i els pensionistes han de pagar un 10% de les medecines), o quan va prometre reduir alts càrrecs, abaixar la factura energètica, no tocar l’IRPF, no retallar en educació o, guaita tu quina casualitat, abaratir l’acomiadament.
