10/10/2018

Blanquejant Vox, amb color blanc vestit de núvia

2 min
El president de Vox, Santiago Abascal, al Palacio de Vistalegre.

BarcelonaVanitatis és el portal rosa d''El Confidencial'. I aquesta setmana dedicaven un article al casament que van celebrar Santiago Abascal, líder de Vox, i la seva parella (i mare dels seus dos fills), la bloguera Lidia Bedman. Tot i que l'enllaç va ser al juny, el mitjà ho reciclava, aprofitant el congrés de la formació a Vistalegre. El titular era "La boda 'cool' del líder de Vox amb la bloguera Lidia Bedman aquest estiu". I la prosa que hi havia a continuació era un prodigi de blanquejament. Cap referència a la xenofòbia, al masclisme, al discurs de l'odi, a l'homofòbia que es desprèn dels discursos de Vox. Només hi havia reverència. Parlava de Vistalegre com a "cop d'efecte innegable" i enmig del glamur hi infiltraven un semieditorial, quan deien que "mentre la dreta s'espolsa el desconcert de la seva pròpia factura, Santiago Abascal tasta la mel de l'èxit". Parlaven de "la flamant esposa" –no fos cas que deixessin escapar un tòpic– i d'ella deien que "els valors femenins –no pas feministes, ens temem– de la formació li encaixen com un guant". La legitimació ultra s'opera des de tots els fronts.

Corregir el president?

Donald Trump publica un article al diari 'USA Today' en què explica per què creu que el sistema de cobertura sanitària pública Medicare –ampliat notablement durant la presidència d'Obama– és perjudicial per a la gent gran. El problema principal és que hi ha unes quantes mentides documentades, al més pur estil de l'emperador de la postveritat. I això posa una pregunta sobre la taula: ¿el diari ha de publicar un article sabent que hi diu falsedats, per molt que el signi el president dels Estats Units (o precisament per això, esclar)? Les opinions han de ser lliures, però la gran feina dels diaris hauria de ser fixar els fets conforme a un mínim rigor. I fiscalitzar el poder.

stats