És un subsubsubgènere del periodisme interessant, el derivat de l’arribada dels Reis Mags. N’hi ha de molt bo, i no necessàriament caramel·litzat. Llegeixo a La Provincia de Las Palmas el debat generat per com van arribar quinze camells, via ferri, enxubats de manera inhumana en dos contenidors per participar a les Cavalcades de Lanzarote. Hi ha també temptatives més exòtiques, com ara el titular de portada d’ El Mundo d’ahir i que deia “El rei negre treballa en un taller d’Alemanya i regna a Ghana per internet”, que explica la (surrealista) història del monarca africà Cèphas Bansah, però que indueix a creure que s’està parlant de Baltasar i la seva condició com a pluriempleat per poder pagar tots els regals que repartirà d’aquí unes hores. Aquest titular podria preocupar els nens, però no tant com aquell que explicita allò que un, tard o d’hora, acaba sentint al pati en boca del company més baladrer i que ha sortit publicat aquests dos darrers anys en articles d’opinió, un a El Periódico i l’altre a El Mundo. Carbó per als que no poden ni concedir un dia de gràcia a la innocència infantil: és veritat que un diari no és lectura infantil, però un titular tan explícit és fàcil caçar-lo al vol de manera accidental.

I no cal ser cursi per preservar la candidesa infantil: no sé si realment va sortir publicat o és llegenda urbana -a mi m’ha arribat llegint l’Enric González- però Arcadi Espada va parir fa anys el titular “Avui arriben els Reis Mags, segons fonts municipals”. Esclar, com que ho fan com a creueristes, l’Ajuntament hi para atenció. Arriben a venir en camell per l’AP-7 i vés a saber qui ens confirmaria la notícia.