“La imatge d’Espanya a Escòcia com a democràcia s’ha deteriorat”

Dino amb Callum Baird aprofitant que visita Barcelona per recollir un premi: l’Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC) ha volgut reconèixer la cobertura que ha fet The National, un diari creat el 2014, de la qüestió catalana .

The National és l’únic diari independentista a Escòcia. I, tot i que la població està dividida gairebé al cinquanta per cent, té una difusió relativament modesta. Per què?

Perquè competim amb mitjans fets a Londres, com els tabloides, que compten amb molts més recursos. Fan vuit pàgines d’informació local escocesa i hi enganxen els esports, les promocions, les notícies del cor i tota la resta. I, pel que fa als diaris d’Escòcia, la nostra tirada no està lluny de la del Herald o l’ Scotsman, que tenen dos segles d’història.

¿Ser el diari que aglutina l’independentisme obliga a relegar l’eix esquerra-dreta?

Se suposa que nosaltres som més de centreesquerra, però tenim també columnistes de centredreta. El moviment independentista és clarament d’esquerres, com a mínim el que es va significar pel sí en el referèndum del 2014. Hi havia gent de dreta també, esclar, però no tanta. I aquest és un dels motius que expliquen que no guanyés el sí i caldrà tenir-ho present de cara a una nova votació.

Hi haurà segon referèndum?

Crec que sí. El Brexit ho ha trastocat tot. L’interessant, aquí, és que el 2014 la independència era l’opció arriscada, mentre que ara hi ha sectors que la veuen com la via en realitat més conservadora, tenint en compte que els efectes del Brexit són imprevisibles. Cameron, amb la seva arrogància de nen d’escola privada acostumat a aconseguir-ho tot, no va gestionar bé l’endemà de la votació de fa quatre anys. En comptes de dir “Esteu incòmodes? Doncs ho arreglarem”, va preferir despatxar l’assumpte amb un simple “Ja heu votat”. Ara suposo que intentaran dir que no es pot celebrar, però en podríem fer un de no oficial, o bé convertir les eleccions al Parlament en un referèndum de facto.

Em sona. ¿Detecta simpatia pel moviment independentista català?

Els escocesos projecten el seu sentiment en Catalunya: si ets independentista a Escòcia, probablement dones suport a la independència catalana, i viceversa. Una de les coses més decebedores, en aquest sentit, és que fins i tot gent d’esquerra repeteix l’argument que si els independentistes catalans han fet coses il·legals, han d’assumir-ne les conseqüències. Això és projectar un prejudici unionista sobre Escòcia, perquè de cap manera es pot defensar o normalitzar la repressió que ha patit Catalunya.

Creu que Espanya paga un cost polític internacional per la repressió?

Sí, això segur. La imatge d’Espanya a Escòcia com a democràcia moderna s’ha deteriorat.

A Catalunya, l’independentisme també carrega a l’esquerra, per molt que l’unionisme intenti desacreditar el moviment considerant-lo un populisme de dretes supremacista. ¿També ho pateixen, això?

Aquí hi ha un altre paral·lelisme, doncs. Perquè sí: els unionistes ens retraten com a gent tancada, lletja i nacionalista. Però el Brexit ha demostrat que no és així. I l’SNP ho ha acabat d’esvair presentant un document on es traça el pla econòmic per a l’Escòcia independent i on s’argumenta que cal portar gent a Escòcia. Es vol atraure talent i treballadors per augmentar la base de contribuents.

Que vostès presentessin el projecte del diari en un míting de l’SNP va causar controvèrsia.

Les relacions amb aquesta formació són correctes, però nosaltres de cap manera som un diari de partit. La decisió de mostrar el projecte allà obeïa al fet que hi havia unes 10.000 persones en aquell míting i es volia arribar a tota aquella audiència potencial. Perquè, en aquell moment, ningú sabia si aquest diari interessaria al públic i es faria un forat. Però puc entendre que fos polèmic.

L’independentisme català ha patit bastant per les lluites entre els dos partits majoritaris d’aquest corrent. Els escocesos no tenen aquest problema.

Però, en canvi, l’SNP es va equivocar identificant el moviment amb el partit. I s’ha perdut l’oportunitat de crear un corrent més ampli, amb gent que no s’identifica amb les polítiques del partit en assumptes com ara la sanitat. Un drama és que el sistema electoral britànic, on cada districte te’l jugues a tot o res, desaconsella molt el repartiment de vots entre diversos partits. [Intervé Greg Russell, el periodista que cobreix la informació sobre Catalunya, per explicar que troba a faltar que hi hagi a Escòcia “organitzacions com Òmnium o l’ANC, que poden eixamplar el moviment des de la base”.]

La premsa de Madrid és extremadament hostil contra la catalana. ¿Passa el mateix a Escòcia?

Hostilitat seria un terme excessiu. Els lectors de l’un i l’altre bàndol no s’agraden gaire, però les capçaleres mantenen un intercanvi civilitzat. Si algun diari fa una barrabassada, ho expliquem, però de cap manera hi ha una guerra editorial oberta. I hi ha una cosa que ens agermana: tothom critica la BBC i la seva visió esbiaixada des de Londres, que no entén com ens sentim els escocesos. Això uneix molt!