PAREU MÀQUINES

Cal portar els assassins als titulars

Nou cas de violència domèstica masclista que rep uns titulars abstractes

"Mor una dona a Astorga després de rebre un tret a casa seva" ('El Mundo'). Què hi falta aquí? L'assassí, figura tan principal en el drama com la víctima. Que resulta que és el marit de la dona. I que resulta que és un policia nacional jubilat. És a dir, una notícia que interpel·la sobre la violència masclista i sobre la fragilitat psicològica en el personal que contracta l'Estat per protegir la població civil acaba titulada de manera abstracta, no fos cas que activés qualsevol debat. Passen els trens, cauen les fulles, mor una dona. No: la maten.

El secret de la felicitat

Seguint amb el masclisme, aquest titular sobre Leticia Dolera: "El feminisme impulsa la seva carrera però refreda el seu matrimoni". En cap moment de l'article es traça una relació causa-efecte entre el fet que l'actriu s'hagi posicionat públicament en múltiples afers sobre gènere i el presumpte distanciament de la parella. Però la moral de la història queda dita: el feminisme s'oposa a una vida matrimonial feliç. Ergo, sigueu felices, dones! És a dir, submises.

Periodisme en cru

I, ja que avui parlem de causes i efectes, un titular del 2016 de 'The Independent' i que, ves per on, fa de bon recuperar aquesta setmana: "Polítics malalts després de beure llet crua per celebrar la legalització de la llet crua". És un titular perfecte, des del punt de vista del microconte. Però té un problema: el "després" traïdor. Aquella partícula que els periodistes fem servir per implantar la noció de causa i conseqüència sense haver de presentar les proves o fer-les explícites. L'article admet que potser van emmalaltir per alguna altra causa. I prendre llet crua –amb el risc que comporta no bullir-la prou– obre la porta a orgies bacterianes de tota mena. Però el diari, entre la literatura i el periodisme, va triar literatura.

Etiquetes