Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Cal trobar una sortida digna a 8TV (1)

El canal 8TV s’esllangueix. La marxa de Josep Cuní ha deixat la cadena en unes mitjanes mensuals per sota del 2,5%. Fins ara aquest mes només supera en tres dècimes la ronyosa Trece. En uns temps en què TV3 ha fet els millors resultats en deu anys i La Sexta s’ha convertit en la segona televisió a Catalunya gràcies a l’actualitat política, el nou 8 al dia de Jordi Armenteras i Laura Rosel no ha captat ni un bri d’aquest corrent d’interès. Tenint en compte que es tracta de dos professionals de RAC1 més que solvents, es demostra un cop més que la ràdio i la televisió tenen dinàmiques molt diferents i també que, per molta simpatia que generi l’anomenat talent intern, per sobreviure a la selva de la TDT t’has de gastar diners.

Un dels problemes que ha acusat 8TV -i ens podríem remuntar a aquella precursora CityTV amb els seus documentals canadencs sobre sexualitat- és la manca d’un projecte televisiu sostingut en el temps. El grup ha intentat coses intel·ligents des de l’àmbit de la gestió, però no l’ha dotat d’identitat. L’aliança amb Telecinco ha acabat com el rosari de l’aurora i tampoc no se’n van sortir a l’hora d’assumir la gestió publicitària de TV3, en una maniobra que contenia unes acrobàcies polítiques admirables. Durant massa temps ha estat el canal d’Arús, de Cuní i de la senyora Fletcher, dels quals només sobreviu, incombustible, el primer.

Recordo quan es va posar en marxa un múltiplex sencer per fer quatre canals privats de TDT d’abast nacional, el 2001. Lligaríem els gossos catòdics amb llonganisses digitals, ens prometien. Ni els més pessimistes imaginaven que, setze anys després, només hi hauria un canal funcionant realment. Soc conscient que també emeten Barça TV i RAC105. Però si es mantenen vius -amb un 0,2% i un 0,1% de share - és perquè hi ha en joc factors polítics o corporatius, no pas estrictament televisius.

De fet, si 8TV segueix emetent és també per qüestions que tenen a veure amb l’orgull i la imatge, no pas amb el rendiment. Estic convençut -i és un convenciment informat- que si al Grupo Godó hi hagués un botó que fes desaparèixer 8TV sense que ningú en tingués record o els retragués aquest fracàs, ja l’haurien pitjat fa estona.

Per això, com a país, hem de pensar en una sortida digna per a un canal que en diem privat però que opera en un bé públic com és l’espai radioelèctric. I si arribem a la convicció que no és possible tenir alhora una televisió comercialment rendible i que aporti un benefici social evident, cal decidir aleshores si volem una cosa o l’altra. Ho exploraré en els següents articles.

Riure, malgrat tot

Etiquetes