El País i El Mundo coincidien a retratar la mateixa aula per il·lustrar les seves portades sobre la vaga d'estudiants. Cada foto està signada per una agència diferent, i intuïm -segons la terminologia castellana de la premsa del cor- que tot plegat és més un posado que un robado . I així, El País fa servir la imatge per il·lustrar un titular de caràcter cívic: "Pares i alumnes protagonitzen la vaga per la llei Wert", mentre que el d' El Mundo , amb pràcticament la mateixa foto, era molt més bel·ligerant: "Coacció a les aules". I, de fet, la seva foto tenia alguns detalls diferents de les d' El País que actuaven com a potenciadors de la dramatització (la posició del professor o l'angle inclinat, per exemple). La criminalització dels estudiants era l'opció també de La Razón (que titulava en portada: " La huelga con «sangre» entra: los piquetes diseñaron una «hoja de ruta» para boicotear las clases "). La Gaceta en canvi tenia una teoria alternativa. "No són els estudiants -deia l'editorial-, sinó els alevins de polítics d'esquerra que es fan passar per ells i fan servir la universitat per aprendre a col·locar barricades". Però no aclareixen si és assignatura de 6 o 9 crèdits.
Barra (lliure)
La jutge ha arxivat les querelles de Mas i Pujol contra El Mundo . El diari s'encarregava d'explicar-ho a portada, pàgina interior i a l'editorial, titulat "Un arxiu que posa en evidència Pujol i Mas". I no. El que l'arxivament evidencia, doncs, és que la policia pot elaborar un esborrany, filtrar-lo, fer-lo publicar en plena campanya i després eliminar-lo sense que ningú ho fiscalitzi. Barra lliure. La jutge no tenia altra opció que tombar la querella: el diari no deia res en boca seva, sinó que es limitava a citar l'esborrany d'un informe policial. Un paper que no s'ha incorporat a cap causa i del qual ningú es fa responsable. El Mundo tenia les espatlles cobertes, en el seu còmode paper de transmissor.
