29/01/2020

Castigar un periodista teu tan sols per recordar un fet

2 min
Kobe Bryant, de Los Angeles Lakers, de gira per Asia l'any 2007

BarcelonaRecordar que l'heroi del bàsquet Kobe Bryant va ser acusat d'agressió sexual ha costat a la periodista Felicia Sonmez una suspensió de feina del seu diari, el Washington Post. La redacció, però, li ha fet costat, en forma de carta signada per 200 treballadors, incloent alguns dels noms més prominents del rotatiu. La periodista –que anys enrere va denunciar una agressió sexual d'un directiu de Los Angeles Times que va acabar dimitint– es va limitar a repiular un article antic sobre el cas, sense afegir-hi cap comentari. Però amb això n'hi va haver prou per rebre un correu ben sec del director, Martin Baron: "Felicia, realment una manca de criteri total tuitejar això. Sisplau, atura't. Estàs fent mal a la institució".

Hi ha un debat sobre si s'hauria d'observar un cert pudor, en el moment de fer els obituaris de personatges, sobre els seus aspectes personals més conflictius. Em sembla absurd. Primer, perquè si aquelles pàgines han de fixar ja per sempre el personatge en el temps, és lògic que siguin el retrat més complet possible, amb tots els angles –sovint contradictoris– de la persona. I, en segon lloc, perquè en molts casos el que és privat esdevé públic, quan parlem de celebritats de les quals els mitjans han anat informant. El correctiu del diari és desproporcionat i, a més, demostra molt poca sensibilitat, tenint en compte que la jungla de Twitter va desfermar la seva ira contra Sonmez, en forma de més de 10.000 respostes hostils, algunes de les quals amenaçant la seva vida, la seva integritat sexual i publicant l'adreça de casa seva.

El diari pot exigir que els seus periodistes no comprometin la seva línia editorial a les xarxes. Però en aquest cas el diari no ha calibrat bé. I volent protegir la reputació del mitjà, ha acabat lesionant-la.

(Actualització: el diari ha rectificat i l'ha readmès)

stats