Dimecres llegia l'entrevista que li feia La contra de La Vanguardia a Pedro Cátedra, portaveu del sector dels cigarrets electrònics a Espanya. L'entrevista era amable en extrem -primera pregunta: "Quina bona olor que fa!"- i passava de puntetes sobre els possibles efectes nocius d'aquests aparells. "[Els fabricants] neguen que tingui contraindicacions per a la salut, com insinuen els fabricants de xiclets, pastilles i pegats de nicotina", deia la peça, suggerint que només hi veien maldats els col·lectius amb interessos evidents. El titular era també legitimador: "Vaporejar és una manera de fumar sense conseqüències". Dos dies més tard, apareixia al mateix diari una pàgina sobre cigarrets electrònics amb un to oposat. S'hi podia llegir, per exemple, que "moltes de les substàncies conegudes que emeten [...] són tòxiques i cancerígenes" (i no s'hi citava el sector dels xiclets, sinó el "Consell Assessor sobre Tabaquisme"). I que entre les substàncies hi ha "productes de dubtosa seguretat". Una entrevista implica cedir un espai al subjecte perquè s'expliqui. Però un tema sensible com aquest mereixia un qüestionari més incisiu.
No tantes morts per alcoholisme
Retallar els títols perquè hi càpiguen en l'espai reservat en maqueta és una pràctica no exempta de risc. A la portada de l'ARA d'ahir, un dels titulars afirmava: "Un de cada vuit europeus mor per l'alcohol". A dins, s'aclaria que l'estadística es referia només a la franja d'edat compresa entre els 15 i els 64 anys. És a dir, que la ràtio es referia a morts (diguem-ne) prematures. La xifra segueix sent altíssima i obliga igualment a reflexionar sobre els efectes d'un hàbit tan integrat en la quotidianitat. Però és evident que, si comptem els més grans de 64 anys que moren de les malalties derivades de l'envelliment, aleshores la dada queda més diluïda.
