Publicitat
Publicitat

Compromís amb la Transició

Potser el desengany és un dels motors més amargs però alhora de més potència. “La incultura de la burgesia barcelonina que vaig conèixer no la vull ni per al meu pitjor enemic”, explicava Margarita Rivière en una entrevista recent. I, efectivament, va omplir de cultura milers d’articles i una trentena de llibres que componen un corpus perfecte per entendre com va ser el periodisme de la Transició. Un periodisme que es podria resumir en tres característiques, que ella encarnava modèlicament tot i el seu origen familiar atípic: compromís ciutadà -amb el periodisme i la política-, voluntat modernitzadora i pretensió popular -que no populista-, ja fos en els seus assajos sobre moda o als centenars d’entrevistes a personatges que també escrivien el relat col·lectiu de l’època, però des de posicions discretes o anònimes. Una altra dimensió rellevant d’ella va ser el feminisme, transversal en tota la seva obra periodística. Per desgràcia, en aquest camp no tots els seus coetanis van empènyer amb la mateixa decisió i encara hi ha molta feina pendent.

Postveritat