Considerar ETA genocida és més que una batalla semàntica
L’última campanya de La Razón consisteix a defensar que l’activitat d’ETA sigui qualificada de genocidi. És més que una batalla per la semàntica: està en joc la no prescripció dels delictes. El diari ja ha dedicat quatre portades al tema, tot i que, de moment, l’únic que hi ha és la denúncia d’un particular (que ha aconseguit que l’Audiència Nacional demani informes als cossos policials) i també l’expedient tramitat per l’associació de víctimes Covite a la Cort Penal Internacional (sense resposta des de fa un any). Els promotors -amb l’ajut del diari- volen aconseguir per via judicial el que la política no els concedeix. I, així, La Razón titulava ahir en portada: “La Guàrdia Civil envia avui a l’Audiència 600 folis sobre el genocidi d’ETA”. Genocidi apareix aquí sense cometes, com a concepte assumit pel diari, en comptes d’atribuir-ho a una font, com fan quan parlen del “dret a decidir”. I el titular feia servir la tàctica de la quantitat: 600 folis. Si són tants, deu ser veritat. Ho reblava un subtítol en què parlava “d’un informe amb més de 4.000 annexos”. A dins, obria amb: “La Guàrdia Civil atribueix a la cúpula d’ETA una estratègia de neteja ètnica”. El terme genocidi va ser creat el 1944 per Raphael Lemkin, un jueu polonès. El seu activisme va aconseguir que, dos anys després, l’ONU recollís aquest crim i el definís com “una negació del dret d’existència de grups humans sencers”. Per molt de rebuig que es tingui als crims d’ETA, difícilment es poden encaixar en una estratègia d’extermini físic. L’única nansa on agafar-se és el dany moral i la por, que efectivament van estendre a tot un grup de població. I el diari deixava per a l’última línia l’argument clau, aportat per l’Ertzaintza a l’Audiència: els assassinats d’ETA tenien caràcter “instrumental”.
