Conyac Desafío: quan cada gest és una insurrecció

BarcelonaSi mai m'he de buscar la vida en una altra activitat que no sigui el periodisme, tinc el negoci perfecte. Es tracta de vendre conyac de la marca Desafío: triomfarà com la coca-cola, sobretot en terres hispanes, tenint en compte la seva estima pel terme. Avui, el Desafío apareix a totes quatre portades de Madrid. Forma part del titular de La Razón i El País i dels subtítols d'El Mundo i l'Abc. Desafío here, desafío there, desafío everywhere. Es refereixen, esclar, al pacte aprovat al Parlament pels partits independentistes segons el qual es conjuren per tornar a exercir el dret a l'autodeterminació. La semiòtica mediàtica espanyola ha assumit que cada moviment de la política catalana constitueix un desafiament. I, esclar, davant dels desafiaments i les insurreccions, l'única resposta és l'esclafament.

Mentrestant, les portades catalanes aigualeixen el licor amb què s'emborratxen les de Madrid. "JxCAT, ERC i la CUP pacten un text de mínims que no arriba a defensar l'aplicació del dret", escriu en el subtítol La Vanguardia. El sintagma pacte de mínims apareix també en el subtítol d'El Periódico. Al diari del grup Godó, per cert, el titular és "L'independentisme pretén reobrir el debat sobre l'autodeterminació", que de tants coixinets com porta sembla el nino de Michelin. Ni tan sols obren un debat: només pretenen reobrir-lo. Contrasta, per exemple, amb el de l'ARA, que opta per un futur sense condicional: "El Parlament tornarà a votar l'autodeterminació".

Així les coses, preveig un gran consum de Desafío les pròximes setmanes. Pateixo pels fetges dels lectors de premsa espanyola. S'ha de dir, malgrat tot, que el conyac Desafío seria un licor de graduació mitjana. Segons tinc pensat, per a les grans ocasions fabricaria també l'absenta Órdago.