La Cope vol convertir en radiofórmula tres llicències generalistes i de 50% en català

El CAC la va multar amb 102.000 euros per emetre RockFM sense el permís corresponent

La Cope aspira a canviar el règim de tres llicències de FM generalistes i parcialment en català perquè esdevinguin freqüències de radiofórmula musical per poder emetre RockFM d’una manera legalitzada. Actualment, l’emissora de la Conferència Episcopal Espanyola radia la seva oferta de música rock a través de tres espais al dial que va subrogar a Vocento per 4 milions d’euros anuals, quan aquest grup va clausurar Punto Radio. Però aquesta irregularitat ja li ha costat 102.861 euros. És l’import de la multa que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va imposar el maig de l’any passat a Onda Rambla -que és qui reté la titularitat de les llicències- per aquesta utilització que contravé els compromisos associats a les llicènciesen qüestió: fer programació generalista que, com a mínim en un 50%, sigui en llengua catalana. RockFM emet alguns continguts en català al matí.

De moment, la Cope ja ha entrat al CAC la sol·licitud per canviar l’estatus d’aquestes freqüències. L’organisme que presideix Roger Loppacher ha de resoldre el dilema de si valida o no aquest canvi. La llei audiovisual espanyola -que, com que té rang d’orgànica, anul·la automàticament qualsevol precepte de la catalana que la contradigui- va determinar que, pel que fa a la ràdio, es passava d’un règim de concessions a un de llicències. Aquesta subtilitat administrativa facilita que, a l’hora de comprar o llogar freqüències, els nous explotadors puguin fer un projecte diferent del que, en el seu moment, va guanyar aquell espai en el dial, seguint les bases d’un concurs.

Tot i aquest precepte legal, la qüestió divideix el CAC, segons ha pogut saber aquest diari. Alguns dels consellers consideren que no s’ha de facilitar el canvi de règim de les freqüències en qüestió, ja que hi ha un dret més important a fer prevaler, que és el de la ciutadania a informar-se, i que ho pugui fer des de la pluralitat d’oferta. Segons aquesta visió, l’eliminació de freqüències en FM pensades originàriament per a ràdio generalista va en contra d’això. Els defensors d’aprovar el canvi, per la seva banda, argumenten que hi ha un augment de la demanda de la ràdio musical i que això justifica l’operació. Els serveis jurídics de l’organisme han treballat aquests dies per fonamentar la decisió, que es podria sotmetre al ple del consell aquest dimecres, després que demà se celebri, previsiblement, una reunió prèvia de la comissió d’operadors.

La votació al ple es preveu ajustada i, en cas d’empat, serà el vot de qualitat del president el que acabi decidint. Els actuals consellers de l’organisme regulador són Roger Loppacher (a proposta de CiU), Yvonne Griley (CiU), Eva Parera (CiU, però en aquest cas dins de la quota concedida a Unió), Salvador Alsius (ERC), Daniel Sirera (PP) i Carme Figueras (PSC). Es dóna per fet que Sirera hi votarà a favor (va ser l’únic que no va donar suport a la multa de l’any passat i la Cope és un mitjà afí al partit que l’ha col·locat al CAC). De Figueras, en canvi, es pot esperar un vot negatiu, tenint en compte que, en l’afer de la sanció, va emetre un vot particular en el qual reclamava que s’instés a la clausura de les emissions.

Una de les incògnites és què farà la consellera Parera, en la seva votació més rellevant des del divorci de la federació de CiU. No seria el primer cop que es desmarca de la línia oficial dels membres del Consell proposats per CiU: fins a un mínim de sis cops ha votat en un sentit diferent que els membres convergents. En l’anàlisi de l’espot publicitari Preparats, de la Generalitat de Catalunya, per exemple, va abstenir-se, mentre que els seus coreligionaris votaven a favor de considerar que l’anunci s’adequava a la llei de publicitat institucional.

El panorama de ràdios generalistes a la ciutat de Barcelona ha patit una crisi en els últims anys. A principis dels 2000, es podien escoltar fins a deu emissores de programació convencional. Però actualment ja només n’hi ha set, després que Ona Catalana passés a ser una ràdio esportiva, que COMRàdio deixés pas a Barcelona FM (en què fonamentalment hi ha notícies) i que Onda Rambla desaparegués en l’operació d’absorció de Punto Radio per la Cope.

La vida atzarosa  de les freqüències

Originàriament, aquestes eren unes llicències concedides a Luis del Olmo, que les va explotar sota la marca d’Onda Rambla entre el 1991 i el 2004. Aquell any el veterà locutor va pactar integrar-se dins de Punto Radio, del grup Vocento, a canvi d’una participació accionarial, però les freqüències van continuar complint les seves obligacions concessionals i tenien part de la programació en català. Però Vocento no va saber situar la cadena entre les ràdios generalistes espanyoles, de manera que va tirar la tovallola: va cedir les llicències a la Cope a canvi que l’emissora dels bisbes convertís l’ Abc -el diari del grup- en el seu rotatiu de referència i omplís les tertúlies dels seus periodistes. Algunes de les freqüències, com les tres en conflicte, la Cope les va dedicar a alguna de les seves marques musicals.