Demanar independència judicial sense que se t'escapi el riure

BarcelonaAmb l'estiu, els diaris xarboten les seccions del diari amunt i avall i, a vegades, el lector es pot despistar. M'ha passat a mi, amb La Razón. He llegit "Cal despolititzar ja la justícia" pensant-me que era la tira còmica i no, tu, era el títol de l'editorial. Parlen del pacte que estan ordint PSOE i PP per tornar-se a repartir vint vocals al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). A El Mundo també titulen l'editorial dient –sense que aparentment se'ls escapi el riure– que "No val canviar cromos al CGPJ". Evidentment, l'intercanvi d'estampetes entre els dos grans partits és la base del sistema judicial espanyol, així que aquestes proclames només es poden fer des del cinisme. Perquè, a més, tots dos diaris s'han beneficiat de l'existència d'una judicatura polaritzada políticament: només cal veure quin tipus de fonts judicials acostumen a tenir i qui les va nomenar. Un subtítol d'El Mundo sobre aquesta qüestió, per exemple: "El Partit Popular reclama 10 consellers per uns altres 10 del PSOE i pretén que tinguin un perfil tècnic i molt qualificat". En la mateixa frase que parles de la independència, del perfil tècnic i del bla-bla-bla, dius que tu n'has de proposar 10 i ni un menys. Ahà.

Aquesta gesticulació de la triple dreta mediàtica obeeix al fet que el PP volia canviar la llei perquè fossin els propis jutges els qui cooptessin els vocals. Ells, que es vantaven –segons l'indiscret missatge filtrat del portaveu popular al Senat– de controlar la sala segona "des de darrere", quan s'havia pactat el nomenament de Manuel Marchena com a president del CGPJ. Els diaris afins, en tot cas, els presenten ara com a garants de la independència judicial. Francisco Marhuenda fins i tot alerta del perill que els nous jutges siguin "uns titelles al servei del poder social-comunista i els independentistes". A veure, a veure, a veure: és poc probable.