Ahir relatava com la caverna s'havia acarnissat amb David Fernàndez, àlies el de la chancla . Avui he de consignar com els diaris nominalment més centrats també s'han apuntat al pim-pam-pum. Ho han fet amb un dia de retard, cosa que permet especular sobre els motius d'aquest lapse. Recopilo. El País titulava l'editorial "Fatxenderia" i acusava el diputat de convertir el Parlament en un "demagògic tribunal popular". Mateix títol i mateixa tesi -se li ha de reconèixer a Fernàndez la capacitat de generar curiosos agermanaments- defensava Pilar Rahola a La Vanguardia , que el titllava de "revolucionari de butxaca". L'editorial d'aquest diari també carregava les tintes: "No era el tribunal de la Inquisició ni el Chicago dels anys trenta, però per moments ho va semblar". I d'aquí en amunt: "A aquests cafres algú hauria de parar-los els peus i col·locar-los al seu lloc, que no és precisament el Parlament sinó entre reixes" (editorial de La Gaceta ) o "El pitjor és que desprèn pudor fins i tot a través del paper imprès" ( La Razón ). Xavier Salvador, a Economía Digital, l'anomenava "El Khrusxov català", etc., etc., etc. Hi ha una conducta pitjor que intentar deslegitimar el rival: deslegitimar-se a un mateix i a la institució que un representa. Això passa quan s'utilitzen insults, amenaces i gesticulacions tavernàries en comptes dels arguments. Ep, les dues frases anteriors no són meves: així arrencava, ahir, l'editorial d' El País . Prou versàtil, oi?
Al racó de pensar
ALFONSO USSÍA
ARTICULISTA DE 'LA RAZÓN', EN UN TUIT
"Els que s'indignen amb la desgràcia d'unes escopinyes per un accident celebren la sortida de terroristes per vint assassinats"
