Deu coses que no haurien de passar amb el relleu a la CCMA
No hauria de comportar el relleu automàtic de professionals pel sol fet que la cremallera pactada entre ERC i JxCat els enganxa ara a la banda equivocada. Tampoc s’hauria de promocionar algú pel mateix. La idea és que cadascú sigui al lloc per al qual està més ben preparat. Això tan senzill d’entendre resulta utòpic a la Corporació.
No hauria d’haver-hi un president i un vicepresident manifestament incompatibles: els proposats pels dos partits independentistes han de col·laborar sense por de les punyalades a l’esquena. De fet, la figura de vicepresident obeeix més a l’equilibri polític que a una necessitat real de gestió.
No s’haurien de suggerir candidats amb la idea de provocar que l’altre partit retiri un nom que li resulta incòmode: no és un intercanvi de cromos.
No s’haurien de filtrar noms de candidats amb l’únic propòsit de cremar-los.
No hauria d’haver-hi representants de Ciutadans dedicats a fer esclatar els mitjans des de dins, en comptes de treballar amb lleialtat com ha fet aquests anys el discret -en el bon sentit- Armand Querol, conseller proposat pel PP. No és el mateix posar-hi Jordi Cañas que David Mejía (que està presidint molt correctament la comissió de control de la CCMA al Parlament).
No s’haurien de bandejar els comuns dient que ja se’ls sumarà incorporant una setena cadira quan es tramiti la nova llei de la CCMA. De fet, si ja s’ha funcionat una pila de mesos amb mandats caducats, el més raonable seria afanyar-se a aprovar la llei -que obliga al consens- en comptes d’instar ara a una renovació exprés.
El consell de govern no hauria de ser un Parlament en miniatura. Si no hi ha cap altre remei, com a mínim que reculli les màximes sensibilitats. La necessitat de donar dos representants a Ciutadans (com a força més votada a les eleccions) acaba ofegant la combinatòria possible. Ni tan sols el PSC té garantit entrar-hi: s’està negociant que Cs li cedeixi una cadira.
No hauria de ser un consell preocupat per col·locar els tertulians afins a tots els programes en comptes de centrat en la greu crisi estructural i de model d’una televisió massa hereva del paradigma analògic.
No hauria de passar com la major part del mandat anterior, en què els cinc llocs de més poder (presidència, direcció de TV3 i Catalunya Ràdio i caps d’informatius) estaven ocupats per homes.
No hauria de menystenir-se la proposta de cogestió amb els treballadors. La Corporació ha de repensar la seva estructura i cal fer aquesta transformació com menys traumàtica millor. Implicar treballadors en la gestió -en un rol diferent del del comitè d’empresa- afavoriria el canvi cultural que TV3 i Catalunya Ràdio han d’emprendre.
Deu idees, doncs. Firmaria perquè se’n respectin un parell.
