Deu idees per a un canal juvenil a TV3

Ara que sembla que el projecte comença a prendre forma, unes quantes propostes.

1. El centre ha de ser digital, que és on el segment de la població a la qual s’adreça fa ja la majoria dels seus consums. Però la finestra televisiva -la vella TDT, nascuda ja obsoleta- és encara irrenunciable: li dona una entitat estructural important. I haver d’omplir una graella pot semblar desfasat i molt segle XX, però t’obliga.

2. Cal una marca pròpia. TV3 està al centre d’un debat polític i partidista que perjudica l’accés al canal per part d’una porció de la població. L’operació d’un canal jove ha de poder-se deslligar d’aquesta dinàmica i d’alguns estigmes que arrossega la casa, en el sentit de fer un entreteniment tendent al blanc i familiar.

3. La mitjana d’edat a la Corporació és un hàndicap a superar. Cal posar joves en l’equip, més enllà del talent extern que es vulgui fitxar. Si TV3 s’ha de rejovenir internament, mitjans digitals i el canal jove són les dues àrees per fer-ho.

4. Al mig de la diana hi ha els joves reals, però el canal no ha de ser un reducte de tribu. Hi ha gèneres com l’humor, la música, els videojocs o la ficció que són disciplines associades a la joventut, per bé que molts dels seus usuaris no ho són. Cal tenir present que la joventut és una actitud i un valor aspiracional. Es pot apuntar a un públic secundari adult sense caure en ser uns boomers.

5. No prendre els joves per imbècils. Simple, però cal recordar-ho, de tant en tant.

6. Gastar-s’hi els euros. No servirà de res el contenidor, si a dins només hi ha engrunes. Cal comprar amb una certa ambició. O, com a molt mínim, assegurar-se que sempre tens en antena, durant la temporada regular, un contingut estrella.

7. Planter de talent. Sense renunciar a tenir una línia editorial pròpia, cal cedir espais per a l’experimentació i les noves propostes. Els canals de YouTube de joves catalanoparlants haurien de tenir aquí un encaix fàcil, si s’ho valen. Però aquesta part col·laborativa ha de ser el contorni, no pas el tall.

8. Un canal útil. TV3 és servei públic. La graella no ha de ser només entreteniment escapista. Tractar els joves amb respecte vol dir també ajudar-los: des d’un consultori sexual a un programa de denúncia.

9. Manga, sit-coms. Hi ha gèneres que van ser porta d’entrada de molts espectadors. Cal recuperar-los, o recuperar els seus equivalents de la present dècada. Els monòlegs, per exemple.

10. Feminista, ecologista, crític amb el sistema, compromès, inclusiu, cientificista, no antropològic, disruptiu.