Diaris de purga fàcil (només amb l'enemic)

BarcelonaA l'habitual servei públic que presta aquesta columna, poden sumar-hi avui un saludable efecte laxant perquè la cosa va de purgues. La paraula evoca guillotines franceses i txeques russes, així que, en periodisme, es reserva només per a l'adversari. L'enemic purga, mentre que el col·lega només renova. Què ha fet Pedro Sánchez a l'hora de confegir les llistes electorals per als comicis del 28 d'abril? Efectivament: purgar. "Purga al PSOE: Sánchez es venja dels seus botxins en el comitè federal", diu 'El Español'. O bé "Sánchez i la purga d'un perdedor", afirma 'La Voz de Galicia'. "Eleccions 2019: Pedro Sánchez ordena purgar el susanisme al Congrés", s'hi suma 'El Mundo'. Després que Díaz intentés arrencar-li la pell a tires, encara se'n fan creus que no compti amb ella i els seus... ¿Com informaven aquests mitjans quan van donar la notícia de Pablo Casado i les llistes del PP? "Pablo Casado fitxa en redaccions i platons els substituts de les icones del marianisme ('El Español') o "Pablo Casado fulmina el marianisme i revoluciona les llistes del PP" ('El Mundo'). O sigui, fitxa i revoluciona.

A més, com que la realitat és tossuda i el president del PP ha hagut de sortir al pas de les acusacions de ventilar-se els rivals polítics amb la confecció de candidatures, aleshores sí que parlen de purga, però només per recollir la indignació casadiana. A 'El Mundo' titulaven a partir d'una cita de l'estimat líder: "¿Purga? ¿Quina purga? Ha marxat a l'empresa privada amb uns senyors", titulaven a 'El Español'. I parlaven d'Iñigo Méndez de Vigo i Fátima Báñez com a "abandonaments". Com Robespierre, a qui el coll, la còrpora i també les quatre extremitats van abandonar, un cop el seu cap va decidir reposar en un cistell. La murga de purga, vaja.